EUiA Sant Andreu

Moltes gràcies!

2011-11-27T20:11:00.000+01:00

Aquest passat divendres i dissabte vam organitzar a Plaça de les Palmeres tot un seguit d'actes i activitats, de caire lúdic i reivindicatiu, en el marc de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar.

Voldriem agraïr-vos a tots per la vostra presència, així com també donar les gràcies a tots els que vau participar, treballar o col·laborar per tal de que tots els actes sortissin endavant de la millor manera possible.

De nou, moltes gràcies a tots!

Avui dissabte, la Festa Major de Sant Andreu, a Plaça Palmeres!

2011-11-26T20:00:00.000+01:00

A partir de les 23:00:

III Concert Miguel Hernández, amb les actuacions de:

- Calle Universal (Rock)
http://www.myspace.com/calleuniversal

- Más Vale Tarde Ke Nunca (MVTKN)
http://www.myspace.com/masvaletardekenunca

- The Saurs (Garage / Punk / Rock)
http://www.myspace.com/thesaurs

- DJ Oskiman (Mestizo)
http://www.myspace.com/djoskiman

Situació: http://g.co/maps/wkd4h
Metro: Fabra i Puig / Sant Andreu (L1)

La Festa Major de Sant Andreu, a Plaça Palmeres!

Festa SÍ !!! Lluita TAMBÈ!!! En el marc de les festes major del Palomar, ja per tercer any consecutiu, l'Assemblea d'EUiA de Sant Andreu organitza una série d'actes festius i sobretot reivindicatius, com el III Concert Salut i República (divendres, https://www.facebook.com/event.php?eid=274992425871798 ) i el III Concert Miguel Hernández (dissabte, https://www.facebook.com/event.php?eid=194822257266981 ).

Us esperem a tots i totes!

Visca les festes populars!!! Visca el poble Andreuenc!!!

Us esperem a tots i totes!

Avui divendres, la Festa Major de Sant Andreu, a Plaça Palmeres!

2011-11-25T18:00:00.000+01:00

A les 21:30:

- Recital d´obres de poetes suïcides per part de la companyia Zahurda.

A partir de les 23:00:

- III Concert Salut i República. Festa Ragga i Ska a càrrec de DJ. Oskiman

Situació: http://g.co/maps/wkd4h
Metro: Fabra i Puig / Sant Andreu (L1)

La Festa Major de Sant Andreu, a Plaça Palmeres!

Festa SÍ !!! Lluita TAMBÈ!!! En el marc de les festes major del Palomar, ja per tercer any consecutiu, l'Assemblea d'EUiA de Sant Andreu organitza una série d'actes festius i sobretot reivindicatius, com el III Concert Salut i República (divendres, https://www.facebook.com/event.php?eid=274992425871798 ) i el III Concert Miguel Hernández (dissabte, https://www.facebook.com/event.php?eid=194822257266981 ).

Us esperem a tots i totes!

Visca les festes populars!!! Visca el poble Andreuenc!!!

Eleccions Generals 2011: 30 Propostes Programàtiques d'ICV-EUiA.

2011-11-18T23:30:00.000+01:00

ELECCIONS GENERALS 2011
30 PROPOSTES PROGRAMÀTIQUES D’ICV-EUiA

1. Prioritat número 1: Crear ocupació. Dur a terme el pla Nova Economia, Nova Ocupació, una estratègia que té com a objectiu la creació de llocs de treball en els serveis socials (salut, educació, atenció a la dependència), l 'economia verda (energia, rehabilitació, residus, mobilitat sostenible) i la cultura.

2. Reforma fiscal per a un sistema més just i equitatiu que ens iguali a la mitjana europea. Gravar els nivells més alts de renda, establir un nou impost sobre la riquesa, eliminar la discriminació que pateixen les rendes del treball respecte les del capital. Impulsar la ﬁscalitat ambiental.

3. Impulsar el pla de lluita contra el frau fiscal: incrementar les penes pel frau greu, lluitar contra l' evasió ﬁscal dels grans patrimonis i les multinacionals, control estricte de l 'activitat i composició de les SICAV i creació de censos obligatoris de béns i drets radicats a l Estat i fora.

4. Racionalitzar la despesa pública sense retallades socials. Reducció de la despesa en infraestructures que no responen a necessitats reals, reducció de la despesa militar, eliminació d' aportacions públiques a l Església catòlica, racionalització de la despesa farmacèutica, supressió de ministeris que tenen competències transferides, supressió de les diputacions i fomentar la mancomunació de municipis.

5. Crear una banca pública que ajudi a la regulació del mercat i a l 'eliminació de l oligopoli actual.

6. Imposar de forma immediata una taxa sobre les transaccions financeres inspirada en l 'anomenada Taxa Tobin.

7. Retirada de la reforma laboral imposada pel govern que és absolutament lesiva per als drets laborals. Promoure un treball estable i amb drets. Reforçar el principi de causalitat tant en el moment inicial de la contractació com en el de la ﬁnalització de la relació laboral.

8. Recuperar l’edat de la jubilació generalitzada als 65 anys i dels 35 anys de cotització per accedir al 100% de la base de cotització.

9. Garantir uns salaris dignes i equitatius. Situar el salari mínim interprofessional al 60% del salari mitjà, als 1.100 . Establir un salari màxim per als alts càrrecs de l Administració pública i organismes dependents, així com per a les empreses o entitats beneﬁciàries d ajudes públiques.

10. Cap persona aturada sense ingressos. Recuperar un ajut universal per a totes les persones desocupades que han ﬁnalitzat el cobrament de la prestació contributiva.

11. Energies renovables 100%. Elaboració d' una llei d 'estalvi, eﬁciència energètica i energies renovables amb l' objectiu d una generació d 'electricitat amb energies renovables del 50% al 2020 i del 100% l 'any 2040. Pla contra el canvi climàtic.

12. Pel tancament de les nuclears l’any 2020. Impulsar un pla amb una data de clausura improrrogable per a cada instal·lació, sense possibilitat de renovació extraordinària de les concessions. Rebutgem el cementiri nuclear a Ascó.

13. Execució del Pla ferroviari català (pla 2014) que prioritza les inversions en la xarxa ferroviària de rodalies i regionals i permet l accés al ferrocarril del 94% de la ciutadania de Catalunya, creant rodalies a Girona, Tarragona i Lleida. Impuls del transport ferroviari de les mercaderies.

14. Desenvolupament de la nova cultura de l’aigua. No als transvasaments. Modiﬁcació de la Llei d 'aigües amb la ﬁnalitat d' impedir que determinades concessions siguin aproﬁtades per fer negoci i que es converteixin en un “mercat de l aigua”.

15. Dació en pagament acompanyada de mesures alternatives per un habitatge digne (contracte de lloguer, cessió d ús temporal...) amb ﬁgures de mediació i assessorament públic. Que les entitats intervingudes pel FROB apliquin la dació en pagament de manera immediata.

16. Nova Llei orgànica per al ﬁnançament de la cohesió amb Europa en serveis socials i salut per equiparar la despesa en salut i despesa social a la mitjana de la UE, impedint les retallades.

17. Promoure la reforma de la Llei orgànica del dret a l’educació (LODE) per tal de garantir que en el sistema de concerts es respectin els drets i deures, la transparència en la gestió, la laïcitat i la coeducació.

18. Impulsar la universalització de l’escolarització gratuïta i de qualitat a l’educació infantil de 0-3 anys i assolir la completa gratuïtat en els nivells obligatoris, que eviti les discriminacions per raons econòmiques.

19. Pobresa 0. Lluita contra la pobresa. Millora substancial i urgent de les pensions més baixes, impulsar la renda mínima garantida universal i elaborar el Pla estatal contra la pobresa infantil i l' estratègia estatal per a la prevenció i eradicació del sensellarisme i l exclusió residencial.

20. Millora del finançament de la Llei de dependència, priorització i potenciació d’autonomia p e r s o n a l : millora de la ﬁgura de l assistent personal i elaboració d un pla per a la desinstitucionalització de les persones amb diversitat funcional. Compliment estricte de la legislació d accessibilitat universal i disseny per a tothom.

21. Supressió de la Llei Sinde. Reforma i adaptació de la Llei de la propietat intel·lectual, que conciliï els necessaris drets d autor, l accessibilitat universal i els drets dels usuaris i les usuàries (supressió del cànon digital indiscriminat, cànon a les operadores de telecomunicacions, fons estatal per a l autoria, impuls al domini públic i les llicències lliures).

22. Cap a una democràcia participativa i deliberativa: aprovació d una llei de participació ciutadana que regularà i garantirà els espais i processos participatius en les principals lleis, plans i programes del govern.

23. Reforma de la Llei electoral per garantir una major proporcionalitat que faciliti la participació de tothom, les llistes obertes i que incorpori el dret a vot de les persones migrades.

24. Aprovar un pla integral per la laïcitat i la convivencia democràtica, destinat a garantir la igualtat de tracte a totes les creences i opcions de consciència i eliminar el tracte privilegiat de l' Església catòlica (ensenyament de la religió, privilegis ﬁscals, ﬁnançament especial, presència en actes públics institucionals…).

25. Garantir que es declarin nul·les de ple dret les sentències dictades durant la dictadura franquista contra els qui van defensar la legalitat republicana o van promoure el restabliment de la democràcia.

26. Enduriment penal del racisme i que sigui causa per a la inhabilitació de càrrecs públics.
Impulsar polítiques d igualtat de drets, deures i oportunitats per a tothom, amb independència de la nacionalitat, la cultura i l origen de les persones.

27. Autodeterminació i federalisme. Proposem que l 'objectiu del reconeixement del dret a l 'autodeterminació i l 'exercici del dret a decidir siguin el ﬁl conductor per refer el pacte amb l'Estat sobre noves bases i per sumar el màxim de sectors, tant els que s identiﬁquen amb un federalisme fort com amb un independentisme gradualista.

28. Reformar la Constitució en un sentit federal i plurinacional, reconeixent el dret a l 'autodeterminació. Plantejar una reforma constitucional amb una nova disposició addicional que reconegui una relació asimètrica amb l’Estat i la singularitat de Catalunya. Pacte fiscal: concert econòmic solidari.

29. Per un pacte fiscal basat en el concert econòmic solidari per garantir la suficiència de recursos i l’autonomia. Donem suport a la proposta de plantejar una consulta ciutadana sobre el pacte ﬁscal i exigim, al mateix temps, una consulta per un pacte ﬁscal de rendes que permeti redistribuir la riquesa i no retallar els serveis públics.

30. Pla de xoc per a l’ocupació juvenil: crear un contracte dual d’ocupació i qualificació professional (contracte de treball que relaciona l' ocupació amb la formació), garantir que cap jove passarà més de 6 mesos a l 'atur sense una oferta de feina o de formació remunerada i establir quotes a la contractació pública,

Torna la Festa Major a Sant Andreu!

2011-11-18T20:30:00.000+01:00

Per tercer any consecutiu, l'Assemblea d'EUiA de Sant Andreu organitza en el marc de les Festes Majors del poble una série d'actes reivindicatius i festius a Plaça Palmeres.

Aqui us deixem el cartell. Al llarg de la propera setmana anirem penjant videos per a que aneu fent un tastet del III Concert Salut i República (divendres) i el III Concert Miguel Hernández (dissabte).

Us esperem a tots i totes!

Proposta #30: Pla de xoc per a l’ocupació juvenil.

2011-11-18T19:00:00.000+01:00

Pla de xoc per a l’ocupació juvenil: crear un contracte dual d’ocupació i qualificació professional (contracte de treball que relaciona l' ocupació amb la formació), garantir que cap jove passarà més de 6 mesos a l' atur sense una oferta de feina o de formació remunerada i establir quotes a la contractació pública.

Proposta #29: Per un pacte fiscal basat en el concert econòmic solidari.

2011-11-18T17:00:00.000+01:00

Per un pacte fiscal basat en el concert econòmic solidari per garantir la suficiència de recursos i l’autonomia. Donem suport a la proposta de plantejar una consulta ciutadana sobre el pacte ﬁscal i exigim, al mateix temps, una consulta per un pacte ﬁscal de rendes que permeti redistribuir la riquesa i no retallar els serveis públics.

Proposta #28: Reformar la Constitució en un sentit federal i plurinacional.

2011-11-18T13:30:00.000+01:00

Reformar la Constitució en un sentit federal i plurinacional, reconeixent el dret a l' autodeterminació. Plantejar una reforma constitucional amb una nova disposició addicional que reconegui una relació asimètrica amb l’Estat i la singularitat de Catalunya. Pacte fiscal: concert econòmic solidari.

Proposta #27: Autodeterminació i federalisme.

2011-11-18T11:30:00.000+01:00

Autodeterminació i federalisme. Proposem que l ' objectiu del reconeixement del dret a l' autodeterminació i l' exercici del dret a decidir siguin el ﬁl conductor per refer el pacte amb l' Estat sobre noves bases i per sumar el màxim de sectors, tant els que s' identiﬁquen amb un federalisme fort com amb un independentisme gradualista.

Proposta #26: Enduriment penal del racisme.

2011-11-18T10:00:00.000+01:00

Enduriment penal del racisme i que sigui causa per a la inhabilitació de càrrecs públics. Impulsar polítiques d igualtat de drets, deures i oportunitats per a tothom, amb independència de la nacionalitat, la cultura i l 'origen de les persones.

Acte Central de Campanya al Bar Versalles

2011-11-17T22:19:00.000+01:00

Aquesta tarda s'ha celebrat al Bar Versalles de Sant Andreu de Palomar l'acte central de campanya del districte. L'esdeveniment ha comptat amb la presència de la número 2 per la llista de ICV-EUiA a Barcelona, Laia Ortiz, el candidat jove Miguel Ángel Díaz, i el veí de Nou Barris i militant d'EUiA Pere Fernàndez.

L'acte estava moderat per la periodista Georgina Tarré, i pretenia fer partíceps als assistents a través de les seves preguntes i comentaris. Els ponents han explicat les diferents propostes programàtiques de la coalició i han comentat les diferents preocupacions dels veïns del districte. L'acte ha comptat amb una notable assistència de públic.

Gràcies a tots per la vostra assistència!

Proposta #25: Declarar nul·les les sentències de la dictadura franquista contra els que van defensar la legalitat republicada i la democràcia.

2011-11-17T16:30:00.000+01:00

Garantir que es declarin nul·les de ple dret les sentències dictades durant la dictadura franquista contra els qui van defensar la legalitat republicana o van promoure el restabliment de la democràcia.

Proposta #24: Pla integral per la laïcitat i la convivencia democràtica.

2011-11-17T15:00:00.000+01:00

Aprovar un pla integral per la laïcitat i la convivencia democràtica, destinat a garantir la igualtat de tracte a totes les creences i opcions de consciència i eliminar el tracte privilegiat de l'Església catòlica (ensenyament de la religió, privilegis ﬁscals, ﬁnançament especial, presència en actes públics institucionals…).

Proposta #23: Reforma de la Llei electoral.

2011-11-17T14:30:00.000+01:00

Reforma de la Llei electoral per garantir una major proporcionalitat que faciliti la participació de tothom, les llistes obertes i que incorpori el dret a vot de les persones migrades.

Proposta #22: Cap a una democràcia participativa i deliberativa.

2011-11-17T13:30:00.000+01:00

Cap a una democràcia participativa i deliberativa: aprovació d'una llei de participació ciutadana que regularà i garantirà els espais i processos participatius en les principals lleis, plans i programes del govern.

Proposta #21: Supressió de la Llei Sinde. Reforma i adaptació de la Llei de la propietat intel·lectual.

2011-11-17T11:30:00.000+01:00

Supressió de la Llei Sinde. Reforma i adaptació de la Llei de la propietat intel·lectual, que conciliï els necessaris drets d'autor, l'accessibilitat universal i els drets dels usuaris i les usuàries (supressió del cànon digital indiscriminat, cànon a les operadores de telecomunicacions, fons estatal per a l'autoria, impuls al domini públic i les llicències lliures).

Proposta #20: Millora del finançament de la Llei de dependència, priorització i potenciació d’autonomia personal.

2011-11-17T10:00:00.000+01:00

Millora del finançament de la Llei de dependència, priorització i potenciació d’autonomia personal: millora de la ﬁgura de l'assistent personal i elaboració d'un pla per a la desinstitucionalització de les persones amb diversitat funcional. Compliment estricte de la legislació d'accessibilitat universal i disseny per a tothom.

Proposta #19: Lluita contra la pobresa. Renda mínima garantida universal.

2011-11-16T20:30:00.000+01:00

Pobresa 0: Lluita contra la pobresa. Millora substancial i urgent de les pensions més baixes, impulsar la renda mínima garantida universal i elaborar el Pla estatal contra la pobresa infantil i l' estratègia estatal per a la prevenció i eradicació del sensellarisme i l 'exclusió residencial.

Proposta #18: Escolarització gratuïta i de qualitat.

2011-11-16T18:00:00.000+01:00

Impulsar la universalització de l’escolarització gratuïta i de qualitat a l’educació infantil de 0-3 anys i assolir la completa gratuïtat en els nivells obligatoris, que eviti les discriminacions per raons econòmiques.

Proposta #17: Dret a l’educació.

2011-11-16T15:30:00.000+01:00

Promoure la reforma de la Llei orgànica del dret a l’educació (LODE) per tal de garantir que en el sistema de concerts es respectin els drets i deures, la transparència en la gestió, la laïcitat i la coeducació.

Proposta #16: Nova Llei orgànica per al ﬁnançament de la cohesió amb Europa

2011-11-16T12:30:00.000+01:00

Nova Llei orgànica per al ﬁnançament de la cohesió amb Europa en serveis socials i salut per equiparar la despesa en salut i despesa social a la mitjana de la UE, impedint les retallades.

Proposta #15: Dació en pagament

2011-11-16T10:30:00.000+01:00

Dació en pagament acompanyada de mesures alternatives per un habitatge digne (contracte de lloguer, cessió d ús temporal...) amb ﬁgures de mediació i assessorament públic. Que les entitats intervingudes pel FROB apliquin la dació en pagament de manera immediata.

Proposta #14: Desenvolupament de la nova cultura de l’aigua.

2011-11-15T21:00:00.000+01:00

Desenvolupament de la nova cultura de l’aigua. No als transvasaments. Modiﬁcació de la Llei d' aigües amb la ﬁnalitat d' impedir que determinades concessions siguin aproﬁtades per fer negoci i que es converteixin en un “mercat de l 'aigua”.

Proposta #13: Execució del Pla ferroviari català.

2011-11-15T17:30:00.000+01:00

Execució del Pla ferroviari català (pla 2014) que prioritza les inversions en la xarxa ferroviària de rodalies i regionals i permet l 'accés al ferrocarril del 94% de la ciutadania de Catalunya, creant rodalies a Girona, Tarragona i Lleida. Impuls del transport ferroviari de les mercaderies.

Proposta #12: Pel tancament de les nuclears l’any 2020.

2011-11-15T12:00:00.000+01:00

Pel tancament de les nuclears l’any 2020. Impulsar un pla amb una data de clausura improrrogable per a cada instal·lació, sense possibilitat de renovació extraordinària de les concessions. Rebutgem el cementiri nuclear a Ascó.

Proposta #11: Energies Renovables 100%.

2011-11-15T10:00:00.000+01:00

Energies renovables 100%. Elaboració d'una llei d' estalvi, eﬁciència energètica i energies renovables amb l 'objectiu d' una generació d 'electricitat amb energies renovables del 50% al 2020 i del 100% l 'any 2040. Pla contra el canvi climàtic.

Proposta #10: Cap persona aturada sense ingressos.

2011-11-14T20:00:00.000+01:00

Cap persona aturada sense ingressos. Recuperar un ajut universal per a totes les persones desocupades que han ﬁnalitzat el cobrament de la prestació contributiva.

Proposta #9: Garantir uns salaris dignes i equitatius.

2011-11-14T18:00:00.000+01:00

Garantir uns salaris dignes i equitatius. Situar el salari mínim interprofessional al 60% del salari mitjà, als 1.100 . Establir un salari màxim per als alts càrrecs de l 'Administració pública i organismes dependents, així com per a les empreses o entitats beneﬁciàries d 'ajudes públiques

Proposta #8: Recuperar l’edat de la jubilació als 65

2011-11-14T12:00:00.000+01:00

Recuperar l’edat de la jubilació generalitzada als 65 anys i dels 35 anys de cotització per accedir al 100% de la base de cotització.

Proposta #7: Retirada de la reforma laboral

2011-11-14T10:00:00.000+01:00

Retirada de la reforma laboral imposada pel govern que és absolutament lesiva per als drets laborals. Promoure un treball estable i amb drets.
Reforçar el principi de causalitat tant en el moment inicial de la contractació com en el de la ﬁnalització de la relació laboral.

Proposta #6: Taxa sobre les transaccions financeres.

2011-11-11T20:30:00.000+01:00

Imposar de forma immediata una taxa sobre les transaccions financeres inspirada en l 'anomenada Taxa Tobin.

Proposta #5: Crear una banca pública.

2011-11-11T17:00:00.000+01:00

Crear una banca pública que ajudi a la regulació del mercat i a l' eliminació de l' oligopoli actual.

Proposta #4: Racionalitzar la despesa pública sense retallades socials.

2011-11-11T12:00:00.000+01:00

Racionalitzar la despesa pública sense retallades socials. Reducció de la despesa en infraestructures que no responen a necessitats reals, reducció de la despesa militar, eliminació d' aportacions públiques a l' Església catòlica, racionalització de la despesa farmacèutica, supressió de ministeris que tenen competències transferides, supressió de les diputacions i fomentar la mancomunació de municipis.

Proposta #3: Impulsar el pla de lluita contra el frau fiscal.

2011-11-10T20:30:00.000+01:00

Impulsar el pla de lluita contra el frau fiscal: incrementar les penes pel frau greu, lluitar contra l 'evasió ﬁscal dels grans patrimonis i les multinacionals, control estricte de l 'activitat i composició de les SICAV i creació de censos obligatoris de béns i drets radicats a l 'Estat i fora.

Proposta #2: Reforma fiscal per a un sistema més just i equitatiu que ens iguali a la mitjana europea.

2011-11-10T17:30:00.000+01:00

Reforma fiscal per a un sistema més just i equitatiu que ens iguali a la mitjana europea. Gravar els nivells més alts de renda, establir un nou impost sobre la riquesa, eliminar la discriminació que pateixen les rendes del treball respecte les del capital. Impulsar la ﬁscalitat ambiental.

Proposta #1: Crear ocupació.

2011-11-10T12:30:00.000+01:00

Prioritat número 1: Crear ocupació. Dur a terme el pla Nova Economia, Nova Ocupació, una estratègia que té com a objectiu la creació de llocs de treball en els serveis socials (salut, educació, atenció a la dependència), l 'economia verda (energia, rehabilitació, residus, mobilitat sostenible) i la cultura.

Acte Electoral d'ICV-EUiA a Sant Andreu. Vine i parla amb nosaltres.

2011-11-10T11:00:00.000+01:00

Vine i parla amb nosaltres: els nostres candidats i candidates a les eleccions del 20 de novembre s'expliquen i t'escolten!

Dijous, 17 / novembre · 19:00
Bar Versalles
Gran de Sant Andreu, 255

Intervindran:
Laia Ortiz, candidata número 2 i actual diputada al Parlament de Catalunya
Miguel Ángel Díaz, candidat jove i número 7 de la candidatura
Pere Fernández, candidat

Organitza:
ICV-EUiA de Sant Andreu
Joves d'Esquerra Verda - Alternativa Jove de Barcelona

A Facebook: https://www.facebook.com/event.php?eid=287968284559509

Izquierda Unida

2011-10-22T19:23:00.000+02:00

http://youtu.be/fkJX-J8wZO0

Crònica del Ple del Consell del Districte

2011-10-10T20:57:00.000+02:00

El passat 4 d'octubre va tenir lloc a la Seu del Districte les dues primeres sessions de la legislatura, l'ordinària i l'extraordinària.

La part extraordinària estava destinada a donar els últims tocs a la configuració dels grups municipals i del districte. Així la Sra Imma Moraleda (PSC) va ser nomenada presidenta del districte i es va elegir a Claudi Cervelló (CIU) com a vice-president. Es va donar lectura a la composició dels grups municipals; el nostre, el d'Iniciativa per Catalunya – Verds – Esquerra Unida i Alternativa composat per les conselleres Blanca Port i Remei Gómez, tenint com a regidors adscrits a Janet Sanz i Joaquim Mestre.

Tot seguit es va informar de les dedicacions dels consellers i dels portaveus de cada grup municipal, a les comissions consultives que anirien (s'havien de repartir serveis a les persones, urbanisme i mobilitat) i la constitució del grup de govern i la distribució de barris entre els consellers, tot i que aquesta legislatura no es donaran els espais d'atenció als veïns i veïnes.

Neus Domingo (La Sagrera)
Francesc Ivars (Sant Andreu)
Claudi Cervelló (Congrès - Indians)
Francesc Xavier Codony (Trinitat Vella – Bon Pastor – Baró de Viver)
Josep Vilà (Navas)

Després va començar el plenari ordinari amb la part informativa, l'informe del regidor. Imprès a tot color vam poder veure el que el regidor explicava de tot el que ha fet en aquests tres mesos de govern, després cada portaveu va comentar l'informe del regidor, s'ha de dir que aquest informe no es presenta fins el mateix dia del ple per tant no se sap el seu contingut i els portaveus improvisen una mica la seva intervenció.

ICV–EUiA vam comentar la inauguració de la residència d'avis de Trinitat Vella, així com la celebració de l'11 de setembre (celebrada a la capella dels Segadors a la parròquia de Sant Andreu, no es podia esperar menys d'un militant d'Unió Democràtica). També vam preguntar, arran de l'obertura del curs escolar, com havien afectat les retallades en personal i recursos a les escoles públiques del barri, pregunta que va quedar sense contestar.

Un cop superat aquest apartat del plenari, va començar la part d'urbanisme que, excepcionalment va comptar amb l'explicació tècnica ja que no s'havia pogut convocar la comissió d'urbanisme. El projecte per la pastilla situada a l'Avinguda Meridiana 339-347 es va aconseguir tornar-la a portar a la comissió d'urbanisme ja que el projecte no reflectia les demandes fetes per les associacions de Sagrera, Congrès – Indians i Meridiana Zero.

Es va aprovar la re-col·locació de l'Escola Gavina dins dels terrenys de Casernes i la modificació del PGM que ens afegeix unes zones d'equipaments i zones verdes a Navas i Can Fabra.

En acabar va començar la part d'impuls i control, on els diferents grups municipals poden presentar proposicions, precs o preguntes per fer a l'equip de govern sobre tasques ja fetes o proposta de fer-ne de noves.

Es van aprovar les proposicions d'Unitat per Barcelona i PSC sobre la Vil·la Romana de la Sagrera i les retallades sanitàries, respectivament, amb el compromís de Raimond Blasi de convocar el Consell de Salut abans d'un mes. La proposició de ICV-EUiA sobre les escoles bressol, que es construeixin les projectades i que es miri on se'n necessiten més, va aconseguir també el recolzament necessari.

Les preguntes del grup municipal ICV-EUiA van obtenir respostes diferents. La pregunta sobre les escoles i equipaments de Can Fabra va tenir una resposta més satisfactòria, ja que s'havia aconseguit la presència de la directora i un representant de l'AMPA. Pel que fa al prec sobre la RMI la resposta va ser inacceptable, ja que l'equip de govern de CIU es van escudar darrera que era competència de la eneralitat i ells no farien cap seguimentnper a garantir que cap família quedi desemparada, tampoc podíem esperar res més.

Per acabar el plenari es va aprovar unànimement una proposició en defensa de la llengua catalana com a llengua vehicular i de cohesió social dins de l'escola, tot i que amb lesmretallades que està aplicant CIU, els docents tenen cada cop més dificultats per a aquesta equitat.

No sense haver de recordar-ho, es va aconseguir que intervingués en el ple el veí de Sant Andreu, Matías que s'havia salvat del desnonament de casa seva el mateix mati del plenari. Després de la seva intervenció el regidor es va comprometre a trobar un pis pont mentre s'acabaven de fer les diligències per a l'assignació d'un pis de protecció oficial.

Ple del Consell del Districte

2011-10-04T10:45:00.090+02:00

Avui dia 4 d'Octubre, el grup municipal d'ICV-EUiA al districte intervindrem a la sessió extraordinària del Ple del Consell, per a formular les següents proposicions, precs i preguntes al Consell del Districte:

PRECS I PREGUNTES:
Sobre les canvis en el cobrament de la Renda Mínima d'Insercio i les famílies afectades:

AL CONSELL DEL DISTRICTE DE SANT ANDREU

Remei Gómez López en la seva qualitat de Conseller/a del Grup Municipal d’ICV-EUiA al Districte de Sant Andeu actuant en el seu nom i representació, manifesta:

Que durant el mes d'agost ha entrat en vigor la nova Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, que modifica la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la Renda Mínima d'Inserció (RMI) (en el seu article 62), i que alhora, el Govern de la Generalitat ha decidit canviar temporalment la forma de pagament de la RMI i ha aprovat, el 30 d'agost de 2011, un nou Decret de desplegament de la Llei de la renda mínima d'inserció que modifica substancialment els requisits per participar i mantenir-se al programa.

Per això, i d’acord amb el que estableixen els articles 64.1 i 98 del Reglament Orgànic Municipal, es formula el següent:

PREC PER RESPOSTA ORAL AL CONSELL DEL DISTRICTE

Que s'informi a aquest Consell de districte en el proper plenari de totes les qüestions referides al seguiment dels canvis per cobrar la renda mínima d'inserció (RMI) que s'han produït aquest estiu, del número de famílies afectades al districte i de les gestions fetes, si s’han fet, per a resoldre el pagament urgent a aquelles persones que encara avui no han rebut la seva prestació tot i complir amb els requisits vigents.

Sobre els equipaments educatius a la Fabra i Coats:

AL CONSELL DEL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Blanca Port Gimeno, en la seva qualitat de Consellera del Grup Municipal d’ICV-EUiA al Districte de Sant Andreu actuant en el seu nom i representació, manifesta:La preocupació davant les retallades del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i el fet que això pugui afectar als equipaments educatius de Sant Andreu. D’acord amb el que estableixen els articles 64.2 i 98 del Reglament Orgànic Municipal es formula la següent:

PREGUNTA PER RESPOSTA ORAL AL CONSELL DEL DISTRICTE

1. Es mantenen , les dates previstes d’inici de curs dels equipaments educatius de la Fabra i Coats, en concret de l‘Escola Can Fabra i l’IES Fabra i Coats?

2. En cas contrari quina ha estat la actuació del Regidor del Districte per esmenar aquest fet?

PROPOSICIONS:
Sobre les escoles bressol al districte:

Exposició de Motius

Atès que, malgrat l’important avenç portat a terme en els darrers anys, continua existint una mancança de places públiques per l'educació de 0 a 3 anys i la possibilitat que des del Govern Municipal de CiU es deixin de construir Escoles Bressol Municipals Públiques.

1. Donat el compromís adquirit per l'anterior Govern, que va comptar amb el suport i la demanda de CiU, de la necessitat de que se'n construïssin de noves per cobrir la creixent demanda.

2. Es per això que d’acord amb que estableixen els articles 64.1 i 98 del Reglament Orgànic Municipal, es formula la següent:

PROPOSICIÓ

El Consell Municipal del Districte de Sant Andreu. acorda:

Què es construeixin les escoles bressol ja compromeses al Districte de Sant Andreu: casernes de Sant Andreu, Canòdrom al Congrés-Indians i La Sagrera.

Què es busquin nous espais d'equipaments per planificar la construcció de noves escoles bressol públiques segons les dades de necessitats que té el nostre districte.

Més Informació: Districte Municipal de Sant Andreu - Activitat del Plenari

Acte d'Homenatge a Salvador Allende

2011-09-11T10:23:00.001+02:00

Constitució del Ple del Districte de Sant Andreu

2011-07-27T11:24:00.001+02:00

El passat dilluns 25 de juliol va quedar constituït el Consell Municipal del Districte de Sant Andreu, arrel dels resultats de les darreres eleccions municipals.

A l'acte, a la sala de plens de Plaça Orfila, van prendre possesió del càrrec els 19 consellers i conselleres corresponents als diferents grups municipals, amb Remei Gómez (EUiA) i Blanca Port (ICV) com a representants de la coalició.

"Els Districtes són els òrgans territorials de descentralització municipal, i juguen un paper clau pel que fa a la relació de l'Ajuntament amb les entitats i el conjunt de la ciutadania.

Els Consells de Districte tenen, entre altres, la funció també d'elevar propostes als òrgans municipals que correspongui, fomentar les relacions de l'Ajuntament amb les entitats i impulsar serveis i obres que es realitzen en el seu àmbit territorial. A banda d'elaborar estudis i propostes sobre les necessitats del territori, els Districtes també tenen altres encàrrecs, com ara emetre informes preceptius per instruments d'ordenació urbanística o projectes d'equipaments, entre altres. Són, en definitiva, instruments que juguen un paper central per garantir una millor convivència i un millor espai públic a tots els barris de la ciutat. Els Consells també hauran d'impulsar, per la seva part, els seus respectius Programes d'Actuació de Districte (PAD)." (bcn.cat)

Manifestació 19J

2011-06-20T10:50:00.000+02:00

Un Districte inclusiu i solidari: Programa electoral ICV-EUiA per Sant Andreu

2011-05-19T19:30:00.001+02:00

Un Districte inclusiu i solidari
Les noves realitats socioeconòmiques que viu la nostra societat estan portant aparellat l’increment de situacions d’exclusió social. Defensem la necessitat d’un canvi radical i la construcció d’un veritable Estat de Benestar, on les polítiques de benestar social ocupin un paper cabdal en les polítiques municipals.

Continuar impulsant les polítiques socials que hem portat a terme des de la Regidoria d’Acció Social i Ciutadania encapçalades pel regidor Ricard Gomà.
Vetllar per un correcte desplegament de la llei de suport a l’autonomia personal, per un increment de les places sòcio-sanitaries, per l’ampliació del servei de teleassistència i, en definitiva, per l’extensió de serveis que contribueixin a millorar la qualitat de vida de totes les persones, especialment aquelles persones amb major riscos de patir situacions de vulnerabilitat social.
Incorporar la figura del mediador sociocultural realitzant un projecte integral pels col·lectius en risc d’exclusió social així com per la cohesió social.
Treballar conjuntament amb el col·lectiu migrat per facilitar i aconseguir la seva incorporació plena.
Garantir l’ús dels equipaments esportius dels centres educatius, per a la pràctica de les activitats de lleure i de l’esport d’oci, fora de l’horari lectiu per a les entitats dels barris.
Afavorir un oci alternatiu i no consumista per la gent jove, tot i obrint els equipaments culturals i facilitant que es portin a terme activitats que els pugui interessar. I també ampliació dels horaris dels equipaments, especialment els juvenils, per adaptar-nos a les seves demandes.
Ens comprometen a vetllar per una assistència sanitària pública de qualitat per als veïns i veïnes, assegurant la transparència, la qualitat i l’equitat.

Un Districte convivencial, quotidià i obert: Programa electoral ICV-EUiA per Sant Andreu

2011-05-19T16:45:00.000+02:00

Un Districte convivencial, quotidià i obert
El nostre districte ha de ser un espai on tothom pugui portar a terme amb autonomia i plenes condicions d’igualtat els seus projectes vitals.

Portar a terme accions per millorar la sensibilització envers les potencialitats de les persones amb discapacitat. I treballar amb les entitats d’aquest col·lectiu per tal de detectar mancances d’accessibilitat, d’equipaments, i cercar respostes de manera conjunta.
Aprofundir en les polítiques de mediació comunitària com a via per treballar conflictes socials i per garantir que els nostres barris siguin espais integradors i acollidors.
Promoure l’edició i distribució de guies didàctiques, material curricular, contes, material audiovisual i altres recursos d’educació per a la igualtat.

Un Districte educador, creatiu i emancipador: Programa electoral ICV-EUiA per Sant Andreu

2011-05-19T13:21:00.001+02:00

Un Districte educador, creatiu i emancipador
L’educació és un dels pilars fonamentals de les polítiques socials. L’educació contribueix de manera decisiva al ple desenvolupament de la persona i esdevé un instrument indispensable per prevenir l’exclusió social.

Portar a terme mesures per millorar la formació. Increment d’escoles de persones adultes. Creació d’aules de reforç en centres oberts. Creació sales d’estudi.
Augmentar les places d’educació infantil al districte tal i com ja hem fet durant aquests darrers anys.
Realitzar un estudi sobre les necessitats reals en l’ensenyament, tenint en compte el previsible creixement demogràfic del districte.
Continuar ampliant l’oferta cultural amb casals de barri i espais de participació.

Un Districte ecològic i habitable: Programa electoral ICV-EUiA per Sant Andreu

2011-05-19T10:30:00.000+02:00

Un Districte ecològic i habitable
Pensem que hi ha un nombre important i més que suficient de motius per tal que la relació entre les persones i el medi canviï radicalment, reduint-ne l’impacte que produïm, és a dir, millorant la nostra petjada ecològica.

Finalitzar el desplegament de l’Agenda 21 al districte.
Continuar pacificant els nostres barris, peatonalitzant carrers i reduint el trànsit rodat, per tenir uns barris més acollidors i amb major qualitat de l’aire. Ampliar les àrees verdes extenent-les a tots els barris. Volem una Meridiana que deixi de ser una autopista.
Garantir que el Parc lineal sigui un corredor autènticament verd que serveixi per unir barris i com a pulmó del nostre districte.
Elaborar un nou pla d’equipaments per a les necessitats a curt, mitjà i llarg termini del nostre districte.
Vetllar perquè tot el sol de propietat pública qualificat d’habitatge sigui protegit i s’inclogui un percentatge mínim en règim de lloguer.

Prioritats barri a barri: Programa electoral d'ICV-EUiA per Sant Andreu

2011-05-17T20:28:00.000+02:00

Ja coneixeu el nostre programa electoral pel Districte de Sant Andreu?

Aquí podeu trobar un extracte del mateix, amb el conjunt de mesures concretades per barri, especialment referides a equipaments, actuacions a la via pública, mobilitat, plantejament i projectes urbanístics:

Trinitat Vella

Construcció residència i habitatges tutelats per a la gent gran.
Minimització soroll. Estudi pantalles acústiques a l’Av. Meridiana.
Impulsar polítiques socials i de mediació comunitària.

Baró de Viver

Creació d’un nou centre cívic. Creació centre d’informació i recursos mediambientals.
Millorar la connexió del barri amb el Bon Pastor i Sant Andreu.
Millorar la llera del riu Besòs. Pla d’usos de la llera del riu.

Bon Pastor

Construir un nou mercat municipal amb aparcaments soterranis i habitatges per
a la gent gran.
Millorar les comunicacions del barri,bus que connecti amb el CAP de Sant
Andreu.
Ubicació escola d’adults a la 3a fase de remodelació de les cases barates.
Impulsar un pla d’ascensors per millorar l’accessibilitat dels habitatges.
Remodelació del polígon industrial.

La Sagrera

Creació d’una escola de Formació Professional.
Pacificació transit vies principals: Meridiana i Garcilaso.
Vetllar pel desenvolupament equipaments Pla Sant Andreu- La Sagrera i el seu
procés participatiu.

Navas

Creació d’un punt verd de barri que doni servei a la zona.
Més equipaments comunitaris. Creació d’una nova escola bressol.

Congrés-Indians

Impulsar el pla d’equipaments del Canòdrom Meridiana.
Creació zona 30 per pacificar el transit. Creació camí escolar.

Sant Andreu de Palomar

Construcció d'una residència i centre de dia per a la gent gran.
Remodelació del mercat municipal de Sant Andreu.
Construcció de la piscina poliesportiu Casernes de Sant Andreu.
Garantir la connexió entre les Rambles d’Onze de Setembre i la Rambla Prim.
Pacificació del trànsit. Peatonalització progressiva del carrer Gran de Sant Andreu.

Contra les retallades!

2011-05-14T11:07:00.001+02:00

Published with Blogger-droid v1.6.8

Acte amb Ricard Gomà a Sant Andreu

2011-05-10T14:26:00.002+02:00

Inici: Dj 12-05-2011 19:30

Fi: Dj 12-05-2011 21:00

Direcció: Juan de Garay, 116-118

Lloc on es realitza: Centre Cívic Garcilaso

Com anar-hi: La Sagrera (L1 - L5)

Us hi esperem a tots!

22 de maig. Vota EUiA-ICV

2011-05-07T14:52:00.002+02:00

2na Festa d'Alternativa Jove del Primer de Maig

2011-04-21T18:00:00.000+02:00

2na Festa d'Alternativa Jove del Primer de Maig
Divendres 29 d'Abril

Activitats (gratuites) (19:00):
Tallers diversos

Concert (preu 3€) (21:00):
9son
Más vale tarde ke nunca
Intromental

Hi haurà entrepans per sopar!

Direcció:
Centre Cívic del Besòs
Rambla de Prim, 87
Barcelona

Metro: L4 Besòs o L4 Besòs mar

Ricard Gomà participa en el Debat Electoral a Sant Andreu de Palomar

2011-04-05T23:51:00.000+02:00

El cap de llista d'ICV-EUiA, Ricard Gomà, ha participat en el debat d'alcaldables organitzat per l'Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar i la revista "De Cap a Peus". Gomà ha estat l'únic cap de llista que ha intervingut en el debat, en el que també han participat Glòria Martín del PP, Ricard Martínez d'ERC, Raimond Blasi de CiU i Imma Moraleda del PSC. L'acte ha tingut lloc davant d'unes 80 persones a l'Auditori de Can Fabra. El profesor de Comunicació de la UAB David Vidal ha moderat el debat.

En les seves intervencions, Ricard Gomà ha defensat la creació d'habitatge de protecció oficial de lloguer i ha posat sobre la taula la necessitat d'aprovar la dació en pagament per evitar els casos de desnonaments per execucions hipotecàries que estan augmentant arran de la situació de crisi econòmica. Gomà ha recordat que ICV-EUiA va presentar en el darrer plenari de l'Ajuntament una proposició per sol·licitar al Govern que el fet de donar l'habitatge hipotecat a la caixa o banc saldés el deute amb la institució bancària.

Pel que fa a la mobilitat, Ricard Gomà s'ha mostrat a favor de continuar aplicant mesures de pacificació i de reducció de la contaminació a Sant Andreu, com evitar que els vials segregats del Pla Sant Andreu-La Sagrera puguin servir com alternativa o ampliació de la Meridiana i augmentar així les possibilitats d'entrar a Barcelona en vehicle privat.

Font: http://www.iniciativa.cat/sant_andreu/news/32838
Fotografíes: EUiA Sant Andreu

Dissabte 2 d'Abril: Debat Electoral a Can Fabra

2011-04-01T17:14:00.000+02:00

Aquest dissabte 2 d'abril a les 18:30h a l'Auditori de Can Fabra, l'Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar organitza un debat amb les forces polítiques amb representació a l'Ajuntament de Barcelona. Els temes a tractar seran majoritàriament del barri i/o districte. El debat serà moderat per l'andreuenc David Vidal, professor de Ciències de Comunicació de la UAB. El debat comptarà amb la participació del nostre candidat per ICV-EUiA a l'Ajuntament de Barcelona Ricard Gomà.

Ricard Gomà conversarà amb els veïns i veïnes de Sant Andreu del Palomar

2011-03-26T20:29:00.000+01:00

Ricard Gomà, cap de llista d'ICV-EUiA a les eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona, conversarà amb els veïns i veïnes de Sant Andreu del Palomar per tal de fer balanç dels darrers quatre anys i reflexionar entorn les propostes de futur.

Et convidem a venir i dir la teva!

Dimecres, 6 d'abril de 2011
19.30h
Centre Cultural Can Fabra
C/ Segre, 24-32

A Facebook: http://www.facebook.com/event.php?eid=137559702980664

Entrevista amb Arcadi Oliveres, economista i president de Justícia i Pau

2011-03-26T19:54:00.000+01:00

5ª Calçotada Ecològica de l'Harmonia

2011-03-22T22:48:00.005+01:00

El passat diumenge 13 de Març, als Jardinets de Can Fabra, els veïns de Sant Andreu vàrem celebrar la 5a. edició de la Calçotada Ecològica Popular, organitzada per Federació d'Entitats L'Harmonia. Com ja es tradició, a la mateixa vam poder gaudir -a més de l'anomenada calçotada- de diferents activitats culturals i d'oci, com actuacions musicals (Grallakatú, Safolk, Salsa de Pastor), Cercavila de Diables de Sant Andreu, Bastoners, i el joc del quinto, entre d'altres.

La federació de L'Harmonia i les entitats que representa reivindiquen l'espai de l'antiga Fabra i Coats com a Ateneu Popular Cultural, definit pels col·lectius de Sant Andreu de Palomar i gestionat pels propis usuaris i usuàries. Podeu trobar més informació sobre L'Harmonia i les properes activitats a la seva pàgina web i el seu blog.

Salut i Harmonia!

Izquierda Unida "Contra los recortes"

2011-03-21T19:57:00.000+01:00

Gadafi, neoliberalismo, el FMI y los gobiernos supuestamente defensores de los derechos humanos

2011-03-03T00:15:00.003+01:00

Vicenç Navarro

Gadafi no siempre fue lo que es (y ha sido) desde hace ya años: un dictador corrupto y enormemente represivo. En realidad, en 1969, el Coronel Gadafi, entonces tenía 27 años, lideró un golpe a imagen y semejanza de su ídolo, el Coronel Nasser en Egipto, destronando al monarca Idris (que estaba bajo tratamiento médico en Turquía). En sus primeros años hizo reformas sustanciales, entre las que se encontraba una reforma agraria y la nacionalización del petróleo (mayor recurso del país), dedicando gran parte de los recursos obtenidos de la explotación del petróleo a mejorar sustancialmente el bienestar social de las clases populares y, muy en especial, los servicios de asistencia sanitaria y educación. Estableció también formas de participación de los obreros en los lugares de trabajo en las empresas (más de doscientas) que fueron nacionalizadas. Sus primeros años se caracterizaron también por un intervencionismo del estado en la economía de aquel país, que incluía la nacionalización del crédito a través del Banco Central Estatal. Gadafi presentó aquella experiencia como la tercera vía entre capitalismo y el socialismo, asociado entonces a la Unión Soviética.

Hubo, sin embargo, notables diferencias también entre Gadafi y Nasser. Y una de ellas fue que a diferencia de Nasser, Gadafi no quería establecer un estado laico, sino islámico. Pero, en este intento se enfrentó con un movimiento islámico más radical que intentó incluso asesinarle más tarde en 1993. Esta corriente radical tenía lazos con Al Qaeda, también influyente en Marruecos y Argelia. De ahí que Gadafi fuera un enemigo acérrimo de Al Qaeda y que durante y después del ataque de Al Qaeda a las Torres Gemelas en Nueva York, Gadafi apoyara al gobierno Bush en su lucha contra el terrorismo islámico. Vijay Prashad, en su ensayo The Lybian Labyrinth, hace explícitas muchas referencias favorables que Gadafi hizo a la política del Presidente Bush en contra del terrorismo del radicalismo islámico. Fue entonces cuando el Presidente Aznar aplaudió a Gadafi y su apoyo a la guerra en contra del terrorismo islámico del Presidente Bush.

El cambio de su política económica

Su tercera vía se transformó, más tarde, en capitalismo popular, desarrollando políticas públicas que cambiaron significativamente muchas de las reformas que había realizado en los primeros años de su mandato. En muchos aspectos fue un giro de 180 grados. Una de tales medidas fue favorecer la privatización de las empresas productoras y distribuidoras de petróleo, facilitando y estimulando la inversión extranjera, la cual alcanzó su máxima expresión en la década de los noventa. El máximo arquitecto de estas medidas privatizadoras de la industria del petróleo fue Shokri Ghanem que fue primer ministro del gobierno Gadafi y dirigía la poderosa Compañía Nacional del Petróleo (Nacional Oil Corporation).

Las compañías que se beneficiaron de estas privatizaciones estaban incluidas en un amplio abanico, desde Occidental Petroleum, a China Nacional Petroleum. Ni que decir tiene que los gobiernos occidentales, y muy en especial los europeos, compitieron para conseguir favores de Gadafi. El gobierno de Blair incluso liberó a los responsables del atentado terrorista del avión Pa Nam, que había ocurrido en territorio británico y Berlusconi realizó campañas de promoción de Gadafi que alcanzaron niveles histriónicos que el presidente italiano justificó indicando que “la prevención de la inmigración ilegal y el petróleo” bien valían sus agasajos. Y para no ser menos el Presidente Aznar primero, seguido del Presidente Zapatero y del Monarca español, todos ellos visitaron a Gadafi con su lista de ruegos e inversiones.

Estas privatizaciones alcanzaron a la mayoría de las empresas públicas, que realizadas dentro de un sistema dictatorial, fueron acompañadas de una gran corrupción que enriqueció a los miembros de la familia Gadafi, y muy en especial a uno de sus hijos que aspiraba a ser su sucesor. Todos estos cambios privatizadores (que fueron alabados por el entonces Presidente Aznar) se hicieron bajo la supervisión del Fondo Monetario Internacional (FMI) que, en su último informe, señalaba el estado de la economía de Libia como muy bueno. En realidad, como también había ocurrido en Túnez y Egipto, los indicadores de crecimiento económico libios eran altamente positivos.

Lo que esta visión optimista de la economía libia ignoraba y ocultaba es que tales medidas, apoyadas por el FMI, estaban dañando muy seriamente a las clases populares y a la clase trabajadora. Las medidas neoliberales que determinaron la subida de los precios de los alimentos y la eliminación de los subsidios públicos crearon revueltas que precedieron a la última movilización popular. Y como en Túnez y Egipto determinaron, por fin, que las clases populares salieran a la calle, intentando forzar la dimisión de Gadafi y el final de su dictadura. En esta movilización coinciden movimientos laicos junto con movimientos islamistas que son los que reciben mayor atención de los medios de información internacional. Una vez más el Fondo Monetario Internacional, al presionar a las élites dictatoriales a llevar a cabo políticas de claro corte neoliberal, estaban afectando negativamente las difíciles condiciones que la población libia tenía que padecer, forzándoles a salir a la calle para protestar y exigir al dictador y a su camarilla corrupta el final del régimen. Es interesante, por cierto, subrayar que una de las primeras medidas que tomó la Junta Militar en Egipto fue, además de prohibir las huelgas, abandonar gran parte de las políticas neoliberales que el FMI había exigido al gobierno Mubarak.

Una última observación. La mayoría de las armas y equipamientos de represión que Gadafi tiene a su disposición fue suministrada por EEUU, Gran Bretaña (especializada en equipamiento policial), Francia y España. Como bien ha indicado Tarecq Amer en su ensayo “Oil, Arms and the Imperial Enterprise in North Africa”, hablar de Gadafi es hablar de corrupción y armas para adquirir petróleo por parte de poderes autodefinidos como defensores de los derechos humanos, incluyendo España.

Mercè Civit demana al Govern que treballi per evitar el tancament de Yamaha

2011-02-09T15:08:00.001+01:00

La diputada d'EUiA insta l'executiu a escoltar i defensar els treballors

Civit també recolza la plantilla i les seves reivindicacions en el seu primer dia de vaga

Mercè Civit, portaveu d'EUiA, diputada i membre de la Comissió parlamentària d'Empresa i Ocupació, ha donat avui suport a la plantilla de Yamaha en el seu primer dia de vaga, mesura amb la que volen evitar el tancament de la planta de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), anunciat per la multinacional japonesa fa prop de dues setmanes. A les 8 del matí Civit ha estat a la planta de Yamaha, des d’on s’ha desplaçat amb els treballadors i treballadores fins el Parlament de Catalunya, lloc en què la plantilla s’ha concentrat per reclamar que no es deslocalitzi l'empresa. El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, i Mercè Civit han recolzat les seves demandes i els han expressat el seu suport.

Mentre la plantilla de Yamaha es manifestava davant el Parlament, la diputada Mercè Civit ha fet una pregunta en el Ple al conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, sobre el tancament de la planta de Yamaha a Palau-solità i Plegamans. Civit ha retret al conseller que no hagi fet una bona negociació amb Yamaha, ja que amb el tancament es perdran prop d'un miler de llocs de treball -430 de la plantilla i la resta d'empreses proveïdores- i cent treballadors de la planta de Palau-solità i Plegamans s'hauran de traslladar a la factoria que l’empresa té a França.

La diputada ha preguntat al conseller si al declarar que el tancament no es pot evitar, el mateix dia en què l’empresa el va anunciar, va tenir en compte que Yamaha a Catalunya té beneficis, tal i com va dir el president de la multinacional al Japó, i que, en canvi, a la planta de França té pèrdues. Civit també l’ha interpel•lat sobre qui el va assessorar per fer aquestes declaracions, i si abans s’havia reunit amb els representants dels treballadors i treballadores. D’altra banda, la diputada ha volgut saber si la política industrial del Govern de CiU és la de deslocalitzar les empreses de Catalunya.

El conseller ha respost que el Govern no ha negociat res, sinó que la negociació està en mans del comitè d’empresa, tot i que fa mesos que s’informa sobre el cas. A això Civit li ha dit si “les informacions en què es basa és l’informe econòmic que ha fet Yamaha en el que les fotografies que mostra de la planta de França són de l’empresa Honda o si provenen del despatx d’advocats, especialitzat en ERO i tancament d’empreses, amb el que la Secretària d’Ocupació està íntimament lligada”.

“A vostè i a mi ens separen moltes coses. Vostè fins ara ha estat defensant els interessos de les multinacionals i de les escoles de negocis, i jo vinc del sindicalisme i defenso els interessos dels treballadors i treballadores de Catalunya”, ha sostingut la diputada.

Finalment, Civit ha comminat el conseller a viatjar al Japó, amb els treballadors i treballadores de Yamaha i amb els seus representants sindicals, “els que coneixen el dia a dia de la planta", i a fer un "front comú amb ells per a salvar l’empresa.“

Cicle de conferències "Reflexions sobre l'escenari internacional"

2011-01-20T19:38:00.000+01:00

- La Democràcia a Amèrica Llatina. El paper de les Esquerres llatinoamericanes i les Relacions entre les Esquerres d'Amèrica Llatina i d'Europa.

A càrrec de Dietmar Schulz, responsable de l'Àrea d'Amèrica Llatina a Die Linke

Dilluns 24 de gener, a les 19.00h a la seu de la Fundació: C/ Dr. Aiguader, 10-12, bxs. - Barcelona (Metro Barceloneta)

- El paper d'Amèrica Llatina davant la crisi econòmica.

A càrrec de Pedro Páez, ex-Ministre de Política Econòmica d'Equador

Dimecres 2 de febrer a les 19h, al Centre Cívic Golferichs (Gran Via de Les Corts Catalanes, 491 BCN)

Trobareu tota la informació en el targetó adjunt.

Us esperem!

Fundació L'Alternativa
93 295 54 18
C/ Dr. Aiguader, 10, bxs.
08003 BCN
info@fundacioalternativa.cat
www.fundacioalternativa.cat

Festa Major de Sant Andreu 2010

2010-12-11T18:12:00.000+01:00

En el marc de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar d'enguany, l'assemblea d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) vam organitzar una serie d'activitats, tant lúdiques com de contingut social.

La tarda del divendres 26, vam iniciar les activitats amb un cine fòrum sobre sostenibilitat, amb la projecció del documental "Home". Per la nit, es va celebrar la segona edició del concert "Salut i República", amb les actuacions de Dj Oskiman i Dj Jaumix, que van portar la festa a la Plaça de les palmeres.

El dissabte per la tarda, també es va realitzar un cine fòrum, en aquest cas, la temàtica fou la manipulació dels mitjans de comunicació i la seva relació amb el poder polític. Malgrat les baixes temperatures, molts veïns de Sant Andreu van apropar-se a la plaça per a veure el documental sobre els mitjans de comunicació, "Periodistas: El negocio de mentir".

A la nit i per acomiadar aquest primer cap de setmana intens de festes populars, va tenir lloc el segon concert "Miguel Hernández", amb les actuacions dels grups "Mas vale Tarde ke Nunca" de les germanes Altés y "Trasteando" provinent d'Esplugues.

L'èxit fou rotund, la Plaça de les Palmeres es va fer petita davant la multitud de joves que l'omplien i gaudien de la bona festa. Per tancar la nit, Dj Oskiman va fer una altra de les seves actuacions estelars i va mantenir la gresca fins el final.

Des de l'Assemblea d'Esquerra Unida i Alternativa de Sant Andreu, volem felicitar en primer lloc a tots els companys i companyes que van fer possible un altre any la celebració d'aquestes activitats en el marc de les Festes de Sant Andreu. També agraïm el suport del poble de Sant Andreu, que ens va recolzar al llarg del cap de setmana i que va participar amb molta intensitat a les nostres activitats.

Visca el poble de Sant Andreu!

Gràcies a tots i a totes!

Ens veiem l'any que ve!

Assemblea d'Esquerra Unida i Alternativa de Sant Andreu -districte IX -

Programa d'Actes a les Festes de Sant Andreu 2010

2010-11-24T21:36:00.000+01:00

CINE FÒRUM sobre SOSTENIBILITAT

Cine Fòrum sobre Sostenibilitat amb el documental "HOME", que explica la relació de l'home amb la seva llar, el planeta, i com durant la seva història hem anat trencant l'equilibri ecològic del mateix. Hi haurà brou casolà pels assistents.

http://www.imdb.com/title/tt1014762/

A Facebook: http://www.facebook.com/event.php?eid=167763689922645

Organitza: Alternativa Jove - Joves d'EUiA

2n CONCERT Salut i República

Sessió de DJ's amb l'andreuenc DJ JAUMIX
i NIT JAMAICANA amb DJ OSKIMAN

A Facebook: http://www.facebook.com/event.php?eid=168999693123513

Organitza: Alternativa Jove - Joves d'EUiA

CINE FÒRUM MANIPULACIÓ i MITJANS

Cine fòrum amb el documental "Periodistas: El Negocio de Mentir" de Pepe Rei i la participació dels sociòleg i escriptor Felipe López Aranguren. Col·loqui sobre els mitjans de comunicació i la manipulació. Hi haurà brou casolà pels assistents.

A Facebook: http://www.facebook.com/event.php?eid=150812451631640

Organitza: Fundació l'Alternativa

2n CONCERT MIGUEL HERNÁNDEZ

La companyia ZAHÚRDA obrirà amb poesies dramatitzades de Miguel Hernández.
Tot seguit MÁS VALE TARDE KE NUNCA ens acompanyaran amb les seves cançons reivindicatives.
Més tard, concert de TRASTEANDO (versions de Boikot, Reincidentes...).
Tancarà DJ OSKIMAN (Reggae, Ska, Punk, Rumba...)

A Facebook: http://www.facebook.com/event.php?eid=168011319896145

Organitza: Fundació l'Alternativa

Situació: http://goo.gl/c9m9o
Metro: L1 Fabra i Puig
Renfe: Sant Andreu Arenal
Bus: 11, 26, 34, 36, 62, 96, 97, 104, 126

Festes de Sant Andreu...Festes d'Esquerra Unida !

2010-11-23T20:01:00.002+01:00

L'Assemblea d'Esquerra Unida i Alternativa de Sant Andreu organitza concerts i xerrades per a les festes del barri !

VINE I PARTICIPA

FESTA SI ! LLUITA TAMBÉ !!

Encartellada pel Districte de Sant Andreu

2010-11-19T10:14:00.000+01:00

Debat de les joventuts polítiques del Districte de Sant Andreu

2010-11-17T23:32:00.001+01:00

Aquest vespre a l'auditori de Can Fabra, Joves d'Esquerra Verda-Alternativa Jove hem participat al debat de les joventuts polítiques del Districte de Sant Andreu, conjuntament amb els representants de les JERC, JSC,NNGG i JNC, on ha quedat ben palesa la necesitat de continuar oferint, desenvolupant i potenciant polítiques i solucions d'esquerres.

Published with Blogger-droid v1.6.5

Acte de ICV-EUiA a Can Fabra amb Laia Ortiz

2010-11-16T21:53:00.001+01:00

Published with Blogger-droid v1.6.5

Vota el que els fa mal!

2010-11-16T10:13:00.000+01:00

Vota ICV-EUiA!

+ Esquerra Unida + Coalició VOTA ICV-EUiA

2010-11-15T14:31:00.003+01:00

Jordi Miralles, coordinador d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA)

Numero 3 de la llista de la coalició ICV-EUiA

Miralles, als immigrants catalans: “Que no os sintáis inquilinos en Catalunya, sed propietarios de este país"

2010-11-15T14:28:00.000+01:00

ICV-EUiA ha presentat aquest diumenge les seves propostes sobre immigració davant de més d’un centenar de persones d’organitzacions i associacions d’immigrants on el coordinador general d’EUiA i número 3 d’ICV-EUiA a les eleccions, Jordi Miralles, ha demanat el seu compromís amb una coalició “compromesa, solidària i internacionalista” i els ha instat a “no sentir-se copropietaris a Catalunya, sigueu propietaris d’aquest país” mitjançant la vinculació amb la comunitat.

Miralles ha destacat també el compromís de la coalició amb “una societat que garanteixi la igualtat d’oportunitats i l’autonomia de les persones” i ha dit que ICV-EUiA se sent amb “l’autoritat” de demanar el vot als immigrants ja que la coalició fa, diu i vota el mateix a tot arreu, ja sigui al Parlament, al Congrés, al Senat, a Vic, Lleida o Girona. “Vau venir dels vostres països a treballar carregats d’esperança”, ha dit Miralles, “junts trobarem la solució” a la situació de crisi econòmica.

De la seva banda, el candidat d’ICV-EUiA a la presidència de la Generalitat de Catalunya, Joan Herrera, ha rebutjat el model d’immigració “kleenex” que proposa el PP : que vinguin immigrants perquè treballin explotats com a mà d’obra barata i clandestina, sense drets, i expulsar-los quan no hi ha feina. “N’hi ha que ara, amb la crisi, volen que us amagueu sota les pedres”, ha indicat Hererra, però “nosaltres reivindiquem que Catalunya sigui un sol poble”. En aquest sentit, Herrera ha apostat per la “plena integració” en la diversitat de totes les persones que viuen i treballen a Catalunya per continuar sent “un sol poble” i ha alertat de les conseqüències de la combinació de discurs “salvatge” del PP i els “silencis” de CiU. Per aquest motiu, el candidat ha assegurat que el 28-N “ens juguem que el model sigui d’integració o de segregació”.

Herrera ha subratllat que el millor “antítodot” contra la demagògia populista és que les persones immigrants tinguin plena igualtat de drets, deures i oportunitats, començant pel dret a vot. En aquest sentit, Herrera ha assegurat que si les persones migrades poguessin votar “el PP no faria aquest discurs xenòfob”. El candidat ha recordat també el lema de la revolució americana del segle XVIII “No More Taxes Without Rigths” per reivindicar una política basada en els principis de drets, deures i oportunitats, convivència en la diversitat i solidaritat de totes les persones que viuen a Catalunya: “No hi ha integració sense igualtat real. I la igualtat passa per la plena ciutadania”.

Per tot, Herrera ha criticat els partits que volen convertir els barris en “banlieus” i “criminalitzar” els immigrants i imposar-los “contractes d’integració”. Així, ha proposat a la candidata del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, un contracte per l’ètica en la política, que “ens comprometi a tots a no enganyar, no robar, a no atiar el conflicte per l’origen o la llengua i a no canviar drets per vots”.

D’altra banda, el responsable de l’àrea d’immigració d’EUiA i candidat, Mohammed Hilal, ha dit que els immigrants també se senten víctimes de la crisi econòmica i ha denunciat que se’ls utilitzi com a un instrtument per a guanyar o restar vots.

Alternativa Jove - Joves d'Esquerra Unida

2010-11-14T22:10:00.000+01:00

VOTA ICV - EUiA

+ Esquerra Unida + Coalició VOTA ICV-EUiA

2010-11-14T22:07:00.002+01:00

El dia 28 de novembre, a les eleccions catalanes:

VOTA Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

VOTA: ICV - EUiA

Concentració en defensa de la laïcitat

2010-10-30T23:58:00.002+02:00

Per un Estat laic!

En resposta a la propera visita del màxim responsable de l’Església catòlica al nostre país, un grup d’entitats hem acordat convocar la ciutadania a concentrar-se el proper dijous 4 de novembre, a les 19 hores, a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, en defensa de la laïcitat.

Comunicado del PCE ante el fallecimiento de nuestro camarada Marcelino Camacho

2010-10-29T18:12:00.001+02:00

Partido Comunista de España / 29 oct 10

Con profundo dolor y consternación acabamos de recibir la noticia del fallecimiento de nuestro querido camarada Marcelino Camacho.

Militante del PCE desde 1935, Marcelino, revolucionario, sindicalista, luchador antifranquista, internacionalista, dirigente del PCE, Secretario General y Presidente de CC.OO. dedicó su vida a la lucha por la mejora de las condiciones de vida de los oprimidos y oprimidas, por la libertad, el socialismo y el comunismo hasta el último minuto de su vida con una coherencia que hacen de él un ser excepcional.

El PCE manifiesta su cariño y solidaridad con Josefina, su inseparable compañera sin la que su obra no hubiera sido posible, con Yenia y Marcel sus hijos, con Vicenta su hermana, con sus nietos y demás familia a los que tiene muy presentes en estos momentos de dolor y tristeza.

El PCE llama a toda su militancia, a sus amigos y amigas y a los trabajadores y trabajadoras a expresar sus condolencias por tan irreparable pérdida visitando la capilla ardiente que se instalará en el auditorio Marcelino Camacho, junto al local de la USMR de CC.OO. y participando en la despedida pública que se realizará en la Puerta de Alcalá y sobre cuyos detalles informaremos desde la página web del PCE.

Ja tenim l'Alternativa Jove !

2010-10-26T22:19:00.003+02:00

Alternativa Jove de Sant Andreu va participar activament tant en la redacció d'esmenes i resolucions com en la preparació de l'Assemblea Nacional.

(extracte de la plana web d'EUiA)

El coordinador general d’EUiA i diputat al Parlament, Jordi Miralles, en la
seva intervenció en la cloenda de la 1ª Assemblea Nacional d’Alternativa
Jove-Joves d’EUiA (AJ-JEUiA) ha instat els membres d’Alternativa Jove a
“lluitar per no ser una generació retallada.””Heu de respondre a la
dictadura dels mercats, no deixant que es retallin els vostres drets, i
evitar que vosaltres o els vostres fills viviu pitjor que els vostres pares
o avis”, ha dit Miralles.

El líder d’EUiA així mateix ha destacat que Alternativa Jove “té la gran
responsabilitat de compartir amb d’altres entitats continguts, compromisos i
respostes”, que com ha dit el dirigent d’esquerres, “són claus per respondre
al gran repte plantejat per Alternativa Jove; “ser un moviment que estigui
on són els joves per donar resposta als seus problemes”.

Miralles ha fet una crida als membres d’Alternativa Jove a treballar per
convèncer els joves per tal que vagin a votar a ICV-EUiA en les pròximes
eleccions catalanes. “Perquè és fonamental frenar els resultats que planteja
Mas, per no permetre que es faci de Catalunya un banc de proves sobre la
tornada del conservadurisme a l’Estat, per evitar els grans retrocessos que
es produirien en l’àmbit social, sanitari, educatiu i mediambiental, i per
impedir que la sortida de la crisi estigui gestionada per la dreta a curt
termini”, ha argumentat el dirigent d’esquerres.

Miralles ha felicitat els integrants d’Alternativa Jove per la feina feta i
els ha encoratjat a convèncer amb les seves propostes d’acció i
d’organització més joves d’esquerres “que volen i poden defensar els seus
drets”.

Per la seva banda, el coordinador d’Alternativa Jove, escollit per
unanimitat per la 1a Assemblea Nacional d’Alternativa Jove-Joves d’EUiA,
Julián Sesé, en la seva intervenció també de la cloenda de l’Assemblea, ha
destacat l’aprovació de la proclamació d’Alternativa Jove com a moviment.
“Així que ens orientem a l’acció, a estar el carrer”, ha subratllat Sesé.

El coordinador d’Alternativa Jove ha afirmat que”el següent pas de
l’organització juvenil és ser el ciment que uneixi tots els joves amb els
que comparteix objectius”.

Sesé també s’ha referit a la creixent precarietat laboral, pel que ha
sostingut que “si els joves no actuen en la sortida de la crisi, ho pagaran
molt car, ja que es produiran forts retrocessos en els seus drets.”

La 1a Assemblea Nacional d’Alternativa Jove-Joves d’EUiA ha tingut lloc
aquest cap de setmana (23 i 24 d’octubre) a l’Espai Jove la Fontana del
barri barceloní de Gràcia i ha comptat amb la participació aproximada d’un
centenar de persones. Ahir dissabte es va aprovar l’informe de gestió, el
Manifest per un moviment de joves, el reglament de l’organització i 3
documents sobre la implantació d’Alternativa Jove als territoris, a la
universitat i al món del treball. Avui diumenge s’ha aprovat el seu programa
polític.

Miralles rep el “total suport” del Consell Polític d’IU perquè EUiA afronti amb èxit les eleccions

2010-10-18T11:16:00.000+02:00

El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha rebut el “total suport” del Consell Polític d’IU per tal que afronti amb èxit les eleccions a la presidencia de la Generalitat. Així ho ha expressat el coordinador federal de la formació, Cayo Lara, durant la seva intervenció davant el màxim òrgan de direcció d’IU entre assemblees reunit aquest diumenge a Madrid. Miralles ha explicat la gran importancia d’aquesta cita electoral on “Catalunya i els catalans se la juguen social i nacionalment”.

Miralles ha remarcat que aquestes eleccions “tenen una transcendència molt important ja que no només es decideix qui governarà durant els propers 4 anys sinó també quin model d’Estat volem tenir i quin model social deixarem a les generacions futures”. De la mateixa manera ha indicat que “tindran un gran impacte de cara les eleccions autonòmiques i municipals de l’any que ve, a les generals, i també per saber quina esquerra alternetiva es vol per Catalunya i Espanya”.

El coordinador general d’EUiA ha explicat que durant les properes setmanes la formació treballarà “des de la mobilització de la nostra gent, però tenint molt clar que volem que ICV-EUiA sigui un punt de trobada de treballadors i sindicalistes, d`activistes socials i del conjunt de moviments ecologistas i federalistes”. “Ja hem avisat que estem fent una crida a convertir-nos tots nosaltres en aquesta campanya en piquets electorals contra els mercats”, ha dit Miralles que ha criticat que aquests mateixos mercats no només determinin la política econòmica sinó “el què és diu i també qui ho diu”.

El també diputat creu que per donar resposta a aquesta situació els candidats d’ICV-EUiA s’han de convertir en “agents de la microcomunicació” i comprometre’s a explicar el seu programa i també el de la dreta. En aquest sentit, Miralles ha indicat que, al marge de les propostes reaccionàries del PP, similars a les que fa a la resta d’Espanya, cal deixar clar que “CIU no representa el canvi, sinó la involució i el retorn al passat”.

Jordi Miralles ha aprofitat la seva intervenció per avançar alguns dels punts del programa d’ICV-EUiA, entre els quals destaca la creació de 300.000 llocs de treball en quatre anys, la profunda modificació del model productiu i incrementar el paper que tenen els serveis públics. Tot això ajudat per una reforma que permeti aconseguir una fiscalitat progresiva i, evidentment, pel compliment total de l’Estatut.

Cayo Lara marca el full de ruta pels propers mesos

El coordinador federal d’IU, Cayo Lara, ha anunciat que “davant el despreci demostrat per Zapatero amb les seves respostes a la crisi i al resultat de la vaga general, la formació elaborarà un projecte alternatiu social i sostenible d’esquerres, comptant amb el suport de tots els qui van impulsar i recolzar la vaga. “Aquesta serà el nostre full de ruta pels proper mesos”, ha dit Lara. L’informe Polític del coordinador federal d’IU ha estat aprovat per 73 vots a favor, 3 en contra i 2 abstencions.

Mis manos, mi capital

2010-10-18T11:15:00.002+02:00

VAGA VAGA VAGA !!!!!

2010-09-28T10:50:00.001+02:00

29 Setembre VAGA GENERAL

2010-09-14T19:39:00.001+02:00

29 Setembre: VAGA GENERAL

2010-08-08T20:52:00.002+02:00

Miralles: “La manifestació ha de servir per demostrar que el poble de Catalunya vol seguir sent una nació independentment del que hagi decidit el Trib

2010-07-12T18:13:00.004+02:00

Jordi Miralles, coordinador general d´EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, va participar ahir en la manifestació de rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional darrera la pancarta que duia per lema “Som una nació. Nosaltres decidim”. Miralles va declarar que “La manifestació ha de servir per mostrar la força i la unitat d´un poble que vol seguir sent una nació independentment del que hagi decidit el Tribunal Constitucional.” “Aquesta unitat ha de continuar cívicament i políticament, i també en el Parlament de Catalunya, per demanar tot l´Estatut que vam decidir i per modificar la Llei orgànica del Tribunal Constitucional, i així fer fora els membres del Tribunal Constitucional que ens han portat a aquesta situació,” va afegir el dirigent d´esquerres.

Miralles també va dir que d´aquesta manifestació n´han de prendre nota aquells que han volgut retallar l´Estatut: el PP, pel recurs, el Tribunal Constitucional, per la sentència, i part del PSOE, perquè pensa que amb aquesta situació cal passar pàgina.”

La coalició d´ICV-EUiA va participar en la manifestació amb una pancarta en la que es llegia “Som una nació. Nosaltres decidim Volem tot l´Estatut” Darrera d´aquesta pancarta, entre altres dirigents, membres i amics d´EUiA, s´hi trobaven la diputada d´EUiA al Parlament, Mercè Civit, i el senador d´EUiA, Joan Josep Nuet. El diputat d´IU al Congrés dels Diputats, Gaspar Llamazares, també va participar en la manifestació donant suport a la protesta catalana.

La refundació de l'ESQUERRA

2010-06-28T17:48:00.001+02:00

IU reúne a miles de personas en la capital contra los recortes y por una salida social a la crisis

2010-06-28T13:46:00.000+02:00

(EUROPA PRESS) Izquierda Unida reunió hoy a miles de personas que se manifestaron desde la Puerta de Toledo hasta la Plaza Mayor de Madrid para criticar las medidas de recorte del déficit del Gobierno central y en favor de una salida social a la crisis.

La manifestación, que venía a cerrar un fin de semana marcado por la I Asamblea de Refundación de IU, comenzó a las 12 horas en la Puerta de Toledo, para subir por la calle Toledo hasta la céntrica Plaza Mayor, donde dirigentes de la formación realizaron discursos ante miles de personas que portaban pancartas y banderas de IU.

La primera en hablar fue la diputada regional de IU en la Asamblea de Madrid Eulalia Vaquero, que pronunció un discurso en nombre del coordinador general de la formación en Madrid, Gregorio Gordo, con problemas de garganta. Vaquero rechazó las medidas de ajuste, que responden a "los intereses de los mercaderes y especuladores internacionales y nacionales sin escrúpulos, y que han necesitado también del brazo ejecutor del Gobierno de Zapatero y del PSOE".

En este sentido, criticó que el Gobierno socialista "ha firmado las medidas más antisociales de toda la Unión Europea", y ellas en la dirección de "ir contra los derechos laborales y sociales de los trabajadores y contra los derechos de la ciudadanía".

Además, se refirió a la situación en la Comunidad de Madrid, a su juicio, el "epicentro del huracán de las políticas neoliberales por el Gobierno de Esperanza Aguirre, quien ha pasado de ser la admiradora de Margaret Tatcher a la ejecutora de su ideología más dura".

Por su parte, el secretario general del Partido Comunista, José Luis Centella, aseguró que "hay otro camino al que ha elegido el presidente del Gobierno", y que es de "estar con la gente, con los trabajadores, plantear alternativas sociales a la crisis, y es la clave".

Además, se refirió a la próxima huelga general convocada para el 29 de septiembre, de la que dijo que "deben pararse hasta los semáforos". "La huelga servirá para decir a Zapatero que se ha equivocado, que ha escogido el camino equivocado y este país va a ir por el camino de la izquierda real, de la izquierda anticapitalista, que no está a las órdenes del Fondo Monetario Internacional sino a las órdenes de nuestra gente", indicó.

"ZAPATERO HA TRAICIONADO A QUIENES LE PUSIERON EN LA MONCLOA"

El coordinador general de Izquierda Unida, Cayo Lara, el ponente más alabado por el público, criticó que Zapatero esté "traicionando" a "los 11 millones de la base social que le puso en la Moncloa". "¿Va a ir Zapatero en la siguiente campaña electoral a pedirles el voto a los mercados o al poder financiero? Porque no va a tener la cara dura de pedírselo a su base social, a la que está traicionando en este momento...", se preguntó.

Además, indicó que quienes crean riqueza "no son los especuladores y altos directivos", sino que la crean "los camareros, los pescadores, los campesinos, ganaderos, los médicos, enfermeros, los profesores, los ingenieros, investigadores, albañiles, tenderos...". "El poder financiero solo crea pobreza, paro y dramas humanos como los que se conocen en España y Europa", añadió.

Además, abogó por una reforma fiscal empresarial (de forma que pague más quien más tiene) y no una reforma laboral, y defendió a los sindicatos, quienes "no son queridos por la derecha política". Ante esta situación, propuso "hacer pedagogía y explicar a la gente que hay una alternativa a la crisis.

Lara concluyó refiriéndose a la huelga general: "la vamos a ganar, tenemos razones poderosas y tenemos que convencer a la gente, Izquierda Unida se convierte en un gran piquete para hacer pedagogía, y el 29 de septiembre este país se parará para decir 'basta ya' al poder financiero".

Finalizó el acto el diputado Gaspar Llamazares, que recordó el homenaje que realizó esta mañana el Congreso de los Diputados a las víctimas del terrorismo, y señaló que "las víctimas merecen memoria, justicia y reparación", por lo que pidió al Congreso a que "reconozca la memoria, haga justicia y de reparación a las víctimas del franquismo".

Asimismo, lamentó que el Gobierno de Zapatero está tomando medidas que "niegan la salida social y dialogada de la crisis y además, pone la democracia al pie de los caballos". "En los últimos meses hemos vivido en el Congreso 32 Decretos Leyes para abordar la política de los mercados en la economía, que significa que no sólo está en peligro el Estado de bienestar, la sanidad pública, sino que también está en peligro la propia democracia", explicó.

Terminó Llamazares indicando que la alternativa es "la disidencia, un discurso de izquierdas frente al que dice que solo saldremos de la crisis con la confianza de los mercados". "Saldremos e la crisis con la confianza de los trabajadores y los ciudadanos del país", zanjó.

Minutos antes del comienzo de los discurso, Gregorio Gordo aseguró en declaraciones a Europa Press que "hay una alternativa social a la crisis en la que el empleo sea la prioridad". "Para el Gobierno de Zapatero y para el Gobierno de Esperanza Aguirre especialmente, la prioridad es la reducción del déficit a base de recortes sociales y laborales, de ir liquidando el Estado de Bienestar...".

"Hay dos formas de entender la salida a la crisis, la que propugnan los socialistas y de forma más intensa el PP y la que propugnamos IU y los sindicatos, que es una alternativa social a la crisis y la defensa del Estado de bienestar", aseguró.

La refundació de l'Esquerra

2010-06-26T18:16:00.000+02:00

IU busca "construir un movimiento de personas y fuerzas de izquierdas para responder a los ataques que sufre la mayoría social y los trabajadores"

Viernes, 25 de Jun de 2010
PÁSALO:

En esta Asamblea en el Teatro Tomás y Valiente de Fuenlabrada participan cerca de 1.000 personas entre delegados e invitados, representando a 60 organizaciones, asociaciones y movimientos sociales, sindicales y políticas. Un 40% de los delegados no son militantes de IU.

Izquierda Unida, a través de su coordinador federal y de su secretario de Refundación, Cayo Lara y Enrique Santiago, respectivamente, ha presentado hoy la Asamblea de Refundación de la izquierda de mañana sábado en Fuenlabrada, así como la manifestación y el acto público del día siguiente en Madrid organizados por esta formación. Santiago explicó que con este proceso puesto en marcha IU busca construir una “necesaria y amplia convergencia de personas, organizaciones y fuerzas de izquierdas para dar respuesta a los ataques que sufren la mayoría social y la clase trabajadora”.

El responsable de coordinar el proceso de Refundación tras el mandato dado por la IX Asamblea de finales de 2008 señaló en rueda de prensa que estos ataques provenientes de “las instituciones internacionales, la derecha política y económica y el Gobierno” hacen imprescindible crear un “bloque alternativo al neoliberalismo” para responderles dada la complejidad de la “situación política, económica y social existente”.

Enrique Santiago destacó el triple objetivo que se pretende alcanzar cuando culmine en 2012 todo este proceso: “primero, crear una alternativa de izquierda creíble y que merezca un apoyo masivo para reafirmar a IU como la alternativa de la izquierda; a continuación, construir colectivamente un nuevo programa político y estratégico y, en tercer lugar, debatir y lanzar una propuesta de cuál tiene que ser la nueva forma de organizarse en este nuevo movimiento político y social que debe ser IU como exponente más amplio de la izquierda alternativa, transformadora y organizada, pero distinto de un partido político”.

Para este fin, Izquierda Unida da un paso más a través de su Asamblea de Refundación de mañana estructurada en seis ejes: Frente a la crisis, alternativas desde la izquierda; Un modelo económico medioambientalmente sostenible; Derechos sociales y servicios públicos; Derechos políticos, democracia participativa, modelo de Estado, federalismo y república; Feminismo; Internacionalismo. UE, política y solidaridad internacional.

Santiago recalcó que “hemos cumplido con creces el primer objetivo, que era la amplia participación en esta Asamblea”, detallando que se espera la presencia en el Teatro Tomás y Valiente de Fuenlabrada de cerca de 1.000 personas, entre delegados e invitados (750 y 250, respectivamente). Además, un 40% de esos delegados no son afiliados de IU y les une su activismo en distintos “movimientos sociales, sindicales y políticos”.

Aclaró que se esperan participantes de 60 organizaciones, asociaciones y movimientos sociales, sindicales y políticos, tales como CCOO y UGT, COAG, Sindicato Unificado de Policía (SUP), el Sindicato de Técnicos de Hacienda (GESTA), COGAM, Federación estatal de lesbianas, gays, transexuales y bisexuales, Izquierda Republicana, asociaciones de vecinos y de inmigrantes, organizaciones feministas, Sindicato de Estudiantes, organizaciones de cooperación al desarrollo, el Foro por la Memoria, asociaciones cristianas, y la Unión Cívica Republicana, entre otras.

El dirigente federal de IU señaló que no habrá votaciones en la Asamblea y se buscarán “acuerdos de máximos” y que los temas donde no haya ese acuerdo “se meterán en un paquete para su posterior profundización, con la intención de lograr un acuerdo posterior, nunca desechando ideas”.

“Queremos que ese nuevo movimiento –dijo- sea capaz de establecer agendas conjuntas de trabajo compartido, y que los acuerdos se desarrollen en el ámbito de cada organización. No pretendemos hacer desaparecer organizaciones sociales ni sindicales, sino converger en una estrategia común”.

Mirando de puertas para adentro, Enrique Santiago insistió en que “queremos generar una militancia atractiva y cordial, y erradicar la elevada conflictividad que en otros momentos pudo existir”.

La Asamblea de Refundación tendrá en abierto para los medios de comunicación las intervenciones previstas desde el Plenario de sus distintos participantes, entre las 11 y las 13 horas. Después, ya a puerta cerrada, se debatirá en comisiones para, a última hora de la tarde, poner en común las conclusiones.

El domingo, el segundo día de trabajo se volcará en la calle con la manifestación contra la crisis convocada en Madrid -a partir de las 12:00 h. en la Puerta de Toledo-, para concluir con un Acto Público en la Plaza Mayor, desde las 13 horas.

Cayo Lara explicó que con esta segunda jornada se pretende “presentar públicamente las propuestas alternativas y concretas de IU”, así como “reiterar el apoyo público a la huelga general y a todas las movilizaciones que tengan lugar durante los próximos meses”.

Los sindicatos llevan razón

2010-06-22T14:27:00.001+02:00

rtículo publicado por Vicenç Navarro en el diario digital EL PLURAL, 21 de junio de 2010

Este artículo muestra el error de las teorías neoliberales que atribuyen el elevado desempleo en España a las rigideces laborales consecuencia de la excesiva protección de los trabajos fijos (llamados insiders) a costa de los trabajos temporales y desempleados (llamados outsiders). El artículo señala que la mayor causa del desempleo es el escaso crecimiento económico consecuencia de la escasísima demanda (tanto pública como privada) resultado de un gran endeudamiento debido a la disminución de las rentas del trabajo como porcentaje de la renta total. Esta disminución también explica los problemas de baja productividad del país.

Una de las explicaciones que se han dado con mayor frecuencia en las revistas económicas españolas (la gran mayoría de las cuales están financiadas por la banca y por el mundo empresarial y que, por lo tanto, reproducen la doctrina económica neoliberal que tales grupos promueven) al elevado desempleo en España, es la supuesta rigidez del mercado laboral, resultado de lo que se considera excesiva influencia de los sindicatos que, en su defensa de los contratos fijos (llamados insiders, es decir, los que están dentro del mercado laboral), están protegiendo a los trabajadores de edad avanzada a costa de los jóvenes que tienen dificultades en encontrar empleo (y a los que se les llama, por ello, outsiders, es decir, los que están fuera del mercado laboral), pues los puestos de trabajo existentes están ya ocupados por los otros trabajadores de edad más avanzada (que pueden ser sus padres). Como consecuencia de dar mayor seguridad al padre, dificultando poder despedirle, el empresario se lo piensa dos veces antes de ofrecerle un trabajo a su hijo, pues teme que más tarde no podrá despedirle. Y de ahí se concluye que el empresario no cree empleo y, por lo tanto, el desempleo sea alto. Se asume así que hay una lucha intergeneracional por puestos de trabajo. Esta lucha intergeneracional se presenta también por los mismos autores en el caso de las pensiones, aunque ahí no es entre los jóvenes y sus padres, sino entre los jóvenes y sus abuelos. Los ancianos –se nos dice- están sobreprotegidos, viviendo en condiciones muy favorables, resultado de pensiones excesivamente generosas, y ello a costa de los jóvenes que contribuyen más de lo que les corresponde, pagando las pensiones de sus abuelos, pensiones que ellos mismos no podrán disfrutar, resultado de la supuesta insolvencia de la Seguridad Social (ver mi crítica a David Taguas, fiel representante del pensamiento neoliberal, que fue, en su día, director de la oficina económica de La Moncloa en el gobierno Zapatero, “La Seguridad Social es viable. Réplica a David Taguas”, www.vnavarro.org. 24.02.10).

La tesis insiders-outsiders como causa del desempleo fue promovida hace ya varios años por el secretariado económico de la OCDE (el club de los países más ricos del mundo) en su informe Employment Outlook 1999. En tal informe se indicaba que el hecho de que el desempleo promedio de los países de la UE-15 hubiera sido mayor (durante el periodo 1980-1999) que en EEUU se debía a que los mercados de trabajo de aquellos países eran más rígidos y regulados que los de los de EEUU. Y como prueba de ello, se referían a la dicotomía insiders versus outsiders que, según ellos, caracterizaba a los mercados laborales europeos. Tal tesis fue desacreditada rápidamente, pues los datos mostraban fácilmente el error de sus supuestos. En realidad, el desempleo de los países que constituirían la UE-15 había sido menor durante el periodo anterior 1960-1980, que el desempleo de EEUU, aún cuando los mercados laborales europeos estaban ya entonces más regulados que los estadounidenses. Es más, los mercados laborales en la UE-15 estaban más desregulados en el periodo 1980-1999 que en el periodo anterior, 1960-1980. No podía, por lo tanto, considerarse que el mayor desempleo en la UE pudiera atribuirse a la mayor regulación de los mercados de trabajo europeos (ni tampoco a los insiders-outsiders). Es más, el desempleo entre los jóvenes en EEUU (que no tenía tal dicotomía outsiders-insiders) era mucho mayor que en varios países de la UE-15. Ello llevó a que la OCDE tuviera que corregir su tesis. Y en su informe Employment Outlook 2006 concluyó con la siguiente frase “de nuestro análisis de la OCDE podemos afirmar que el impacto de las medidas proteccionistas de empleo (nota mía, la narrativa utilizada para definir lo que los autores neoliberales llaman rigideces laborales) es estadísticamente insignificante para explicar el nivel de desempleo en un país de la OCDE”. Más claro, el agua. A partir de entonces, la OCDE ha dejado de utilizar el argumento outsider-insider para explicar el desempleo (aunque utiliza otros argumentos, igualmente erróneos, pues continúa estancada en el pensamiento neoliberal).

Pero los economistas neoliberales, impermeables a los datos, continúan repitiendo el dogma insiders-outsiders para explicar el desempleo, siendo el último ejemplo el artículo de Juan J. Dolado en El País 17.06.10 donde, de nuevo, los insiders, los trabajadores adultos son responsables del elevado desempleo de los jóvenes, concluyendo que lo mejor para todos es que se facilite a los empresarios que puedan despedir, por igual, a todos los trabajadores, asumiendo que hoy los empresarios tienen grandes dificultades en hacerlo. Los datos, sin embargo, no avalan tal supuesto. Según los datos oficiales del Ministerio de Trabajo, en el periodo de octubre 2008 a octubre 2009, el 50% de contratos extinguidos han tenido una indemnización de sólo 8 días por año. Y la gran mayoría de los restantes han recibido una indemnización de 20 días por año, y sólo para una minoría de despidos declarados improcedentes, la indemnización ha sido de 33 a 45 días por año. Es más. Y como bien ha escrito Vidal Aragonés “Una reforma constituida a base de mitos” El Periódico (17.06.10), “el coste para los empresarios es sustancialmente inferior en muchos casos. En el caso de los despidos individuales y colectivos en empresas de menos de 25 trabajadores que deriven de causas económicas, técnicas organizativas o productivas, el empresario pagó (en 2009) el 60% y FOGASA (Fondo de Garantía Salarial) el restante 40%. Y las empresas insolventes no abonaron cantidad alguna, asumiendo FOGASA el total de la indemnización”.

Lo que estamos viendo es una enorme avalancha mediática e ideológica encaminada a responsabilizar a los sindicatos del elevado desempleo en España. Para ello, el argumentario incluye un intento de separar a los sindicatos de su función defensora de los intereses de los trabajadores, presentándoles a los sindicatos como aparatos corporativistas que defienden sus propios intereses, que se presentan como distintos –en realidad, incluso opuestos- a los intereses de los trabajadores que representan. Un ejemplo de esta postura es el artículo de Francesc Homs i Molist, representante de la derecha en Cataluña, CIU, en El Siglo (18.06.10) en el que hace la afirmación de que si el PSOE fuera en realidad auténticamente solidario con los trabajadores, deberían enfrentarse a los sindicatos, pues éstos están dificultando la resolución del elevado desempleo. Es sorprendente como las derechas en España (responsables de que España –y Cataluña- estén a la cola de la UE en su estado del bienestar y de que los salarios de los trabajadores sean de los más bajos) estén ahora presentándose como los partidos de los prabajadores (ver mi artículo “Partido Popular, ¿el Partido de los Trabajadores?” El Plural 14.06.10, y “Los nacionalismos conservadores y liberales en España”, de pronta publicación en Público.

Las causas nunca mencionadas del desempleo
Lo que múltiples estudios científicos han mostrado es que la causa más importante para que se cree o destruya empleo es la demanda que los empresarios tienen sobre los bienes y consumos que producen. El mundo empresarial no expandirá su plantilla a no ser que haya un aumento de los productos que produce y vende. Y esta es la situación en España. El mundo empresarial tiene delante un problema grave de escasez en la demanda. El problema del paro no está en el mercado de trabajo, sino en la baja demanda y en el tipo de demanda y producción. Y la escasa demanda se debe a dos temas que el énfasis en el mercado de trabajo está ocultando. Uno es la excesiva polarización de las rentas en Europa y en España. Las rentas del trabajo han disminuido en la UE de una manera espectacular, mientras que las rentas del capital se han incrementado enormemente. Y esta polarización ha estado incluso más acentuada en España. Los beneficios empresariales crecieron en España un 73% en el periodo 1995-2005 (más del doble de la media de la UE-15, un 33%), mientras que los costes laborales aumentaron en el mismo periodo un 3,7% (cinco veces menos que en la UE, un 18,2%), datos que raramente aparecen en las revistas económicas , o incluso en la prensa en general. Y esta situación ha creado varios problemas. Uno de ellos es la escasa demanda (consecuencia del descenso de la masa salarial) y consecuente endeudamiento de las clases populares. El gran endeudamiento de las familias españolas se basa en este hecho. Según la Agencia Tributaria española, en el 2007, el 63% de los asalariados (16,7 millones de trabajadores) tenían un salario bruto de 1.100 euros. Lo que ello implica es una gran escasez en la capacidad adquisitiva de las clases populares, profundamente endeudadas, y que cuando falló el crédito, paralizó la demanda doméstica. Y ello ocurre en cada recesión económica que España ha tenido. Y la pobreza del sector público (España tiene el gasto público por habitante más bajo de la UE-15) explica también el endeudamiento público y el escaso poder y recursos que el estado tiene en su capacidad de estimular la economía. Este escaso poder sustitutorio (del estímulo privado) es consecuencia de las políticas neoliberales de las derechas, que más que partidos de los trabajadores han sido siempre los partidos de los banqueros y de los empresarios, que se han opuesto a incrementar sus impuestos (según la Agencia Tributaria, un empresario paga menos impuestos que un asalariado) y el gasto público, dificultando así el crecimiento del gasto público como estímulo para la recuperación económica y la reducción del desempleo.

Y la otra consecuencia del descenso de las rentas salariales es la baja productividad en amplios sectores de la economía. En contra de lo que escriben los economistas neoliberales, el hecho de que los salarios sean bajos no se debe a que la productividad sea baja, sino al revés, la productividad es baja como consecuencia de la existencia de salarios bajos. Si un empresario tiene la posibilidad de pagar salarios bajos porque hay gran número de candidatos para un puesto de trabajo (el caso de la vendimia o del turismo o de la construcción, como ejemplos), los salarios que pagará serán bajos. Ahora bien, si no se le permite pagar salarios bajos, tendrá que invertir en el puesto de trabajo y en el trabajador para asegurarse de que un trabajador haga lo que ahora hacen diez.

Esto es lo que ocurre en los países nórdicos, de tradición socialdemócrata. En realidad, el economista Meiner convenció hace ya muchos años al gobierno socialdemócrata y a los sindicatos suecos de que no podían permitirse en Suecia salarios bajos. Una economía basada en salarios bajos era y es una economía ineficiente. De ahí que se prohibieran salarios bajos. En los convenios colectivos, los salarios bajos no se permiten, ni en situaciones provisionales. Y ello tuvo un gran impacto en la productividad de la economía. Ni que decir tiene que hubo empresas que colapsaron al no poder pagar tales salarios, pero era, y es, responsabilidad pública encontrar un puesto de trabajo (de similar nivel salarial) al trabajador que ha tenido que dejar aquella empresa que cierra. Y es responsabilidad pública encontrarle, no sólo un trabajo, sino también una casa y una escuela para sus niños, entre otros requisitos.

No se le puede pedir flexibilidad al trabajador, a base de crearle inseguridad, tal como ocurre en España, donde el mundo empresarial y bancario está muy mal acostumbrado, por haber estado sobreprotegido por el poder político, no sólo durante su dictadura, sino también después. En España se habla mucho de la rigidez laboral, cuando el mayor problema es la rigidez y dureza empresarial. La primera es la respuesta a la segunda. Y el fracaso de la administración pública en esta dimensión es enorme. Es injusto exigirle flexibilidad al trabajador a costa de su seguridad. España tiene el gasto en protección social más bajo de la UE-15. Sólo un 20%, comparado con un 32% en Suecia o un 30% en Dinamarca. El mundo empresarial y la banca española, así como el estado español, no han entendido que la protección y cohesión social son elementos claves en garantizar una elevada productividad. Todos los países del sur de Europa tienen escasa productividad porque tienen escasa protección social. El mundo empresarial español, conocido por su dureza (y apoyado por unos medios de persuasión próximos a él) se ha opuesto a la expansión del gasto público y de la protección social, prefiriendo conseguir la flexibilidad laboral, no con la seguridad, sino con aumento de la inseguridad. De ahí el elevado desempleo. Pero esto es improbable que el lector lo oiga, lo vea o lo escuche en los medios de mayor difusión del país, en los que durante los próximos meses vamos a ver una enorme avalancha en contra de los sindicatos, detrás de la cual hay un intento de diluir todavía más la España social, y la protección social de los españoles.

Ver artículo en PDF

Jordi Miralles i Joan Carles Gallego criden a la mobilització per fer front a les mesures del Govern espanyol

2010-06-21T01:05:00.001+02:00

El coordinador general d´EUiA i el secretari general de CCOO participen en l´acte d´ICV-EUiA “Perquè la crisi no la paguin els treballadors”

ICV-EUiA va organitzar ahir a Badalona un acte en què la coalició va exposar les seves propostes per fer front a la crisi i perquè no siguin els treballadors els que paguin les seves conseqüències. A l´acte, el qual es va presentar sota el lema”Perquè la crisi no la paguin els treballadors” i es va emmarcar en el procés participatiu per l´el•laboració del programa electoral d´ICV-EUiA, van intervenir Jordi Miralles, coordinador general d´EUiA i diputat al Parlament, i Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO.

Miralles va fer una crida a la mobilització per aconseguir que es derogui la reforma laboral “que ataca el model social, el model europeu i la mateixa democràcia” i “per donar resposta a una extrema dreta populista que pot sortir reforçada de la crisi.” “Una sortida de la crisi per la dreta dificultaria el nostre futur i el dels nostres fills”, va indicar el dirigent d´esquerres. “La mobilització no ha de ser de reacció sinó d´acció, s´han de trobar complicitats i aliats, ser pedagògics i informar“, va afegir. No obstant això, va apuntar que el context sociopolític actual, caracteritzat per l´individualisme imperant, la negació de la política i el pensament únic, no ajuda a la mobilització de la gent.

Per la seva banda, Gallego va explicar que “les mesures que s´imposen responen als interessos dels ideòlegs i detonants d´aquesta crisi”. “Presenten una reforma de les caixes d´estalvi, una reforma de les pensions i una reforma del mercat laboral que augmenta el poder de l´empresari i la intervenció privada en la col•locació dels treballadors, que aconseguiran el contrari del que persegueixen, ja que es destruiran llocs de treball.” Gallego va assegurar que el que cal és una reforma financera, una reforma fiscal i una reforma del model productiu i que la gent enlloc de resignar-se es mobilitzi.

EUiA es manifesta a Madrid per plantar cara a la crisi

2009-12-13T21:25:00.000+01:00

Una àmplia delegació d´EUiA s´ha desplaçat avui a Madrid per a respondre a la crida sindical a manifestar-se en defensa de l´ocupació i del diàleg social.

Han estat milers de persones, unes 7.000 catalanes, convocades per UGT i Comissions Obreres, les que s´han manifestat aquest dissabte per reclamar una sortida a la crisi compatible amb els drets socials. EUiA ha volgut ser present en aquest exercici de reivindicació de demandes laborals.

La formació d´esquerres catalana ha fet pinya amb IU, amb treballadors arribats des de diferents punts d´Espanya i amb diverses organitzacions socials i representants del món de la cultura i de l´art que s´han adherit a la marxa, per defensar el diàleg social i per exigir més protecció dels salaris i dels llocs de treball. En la manifestació s´ha denunciat que la crisi econòmica no pot ser l´excusa per precaritzar els drets dels treballadors, amb un augment de la destrucció de llocs de treball o la caiguda dels salaris i s´ha reclamat al govern espanyol un gir en la política econòmica, més protecció per als desocupats, el rellançament de les negociacions amb la patronal, que es mantinguin les inversions productives i que s´apliquin mesures per a recuperar l´ocupació entre els joves.

Festes Populars Andreuenques !!!!!

2009-11-26T17:45:00.001+01:00

Companys i companyes!
Ja és aquí la Festa Major de St. Andreu! 27 i 28 de novembre!

Tots esteu convidades i convidats a participar a la festa!

Debats, documental, xerrades, taller de salsa cubana, música en directe, dj's, menjar , beguda i molt booons rotllo!

A més a més l'actuació de MÁS VALE TARDE KE NUNCA! (con más marcha ke nunca!)

Acte d'Esquerra Unida i Alternativa. Contra la crisi, respostes d'esquerra

2009-11-05T20:03:00.001+01:00

Miralles 2010 ! Més Esquerra Unida !

2009-09-22T17:39:00.000+02:00

Miralles anuncia la seva candidatura per encapçalar la llista d´EUiA a les properes eleccions catalanes

El coordinador general de la formació diu que vol “donar més joc per la banda esquerra al Govern i a la coalició amb ICV” El coordinador general d´EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha anunciat avui en roda de premsa la seva decisió “política i personal” de presentar la seva candidatura per encapçalar la llista de la formació a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. D´acord a la norma democràtica d´EUiA, el període per a la presentació de candidatures es va obrir el 14 de setembre i finalitza el pròxim dia 25. Pel moment la de Miralles és l´única que s´ha registrat i si en els dies que resten hi ha més candidats (pot presentar-se qualsevol militant de l´organització), hi hauria primàries.

El dirigent d´EUiA ha argumentat que la seva decisió de tornar a presentar-se com a candidat d´EUiA a les eleccions catalanes recull l´esperit de la 5a Assemblea Nacional, celebrada el novembre de 2008, “de pluralitat i profunda unitat en els objectius”, per a traslladar-lo al terreny institucional. Tanmateix, Miralles ha explicat que la seva candidatura està fonamentada en 4 compromisos bàsics:

En primer lloc, contribuir a garantir una majoria “més a l´esquerra” al Govern de Catalunya.

En segon lloc, aconseguir en aquest any que resta per davant “noves complicitats socials i territorials”. La prioritat continuarà sent “buscar l´encontre amb la gent treballadora, els joves, els abstencionistes crítics d´esquerres i aquells votants d´esquerres que ja saben quins són els límits d´ERC i el PSC i volen anar més enllà”.

En tercer lloc, explicar el perill que pot suposar una majoria conservadora de CiU i el PP, que “coincideixen en el model social i econòmic i en la seva voluntat de desgastar l´actual Govern d´Entesa. I a més ja no els cal notari, doncs ja tenen decidit el tàndem Mas-Camacho”.

I en quart i darrer lloc, “fer avançar la coalició ICV-EUiA per a què sigui el punt de trobada dels sectors crítics de l´esquerra amb voluntat de governar i anar més enllà”.

El coordinador general d´EUiA i candidat de la formació a les eleccions catalanes ho ha resumit assegurant que vol “donar més joc per la banda esquerra al Govern i a la coalició”.

Entrevista a Julio Anguita

2009-08-31T10:31:00.000+02:00

Fuente: Grupo Joly

-Usted ha defendido la refundación de IU para recuperar el terreno perdido.

-Sí, lo propuse en un documento. Para mí refundar es iniciar un proceso, un replanteamiento total, con las consecuencias que se puedan derivar, organizativas, políticas, estratégicas, de alianzas… No se trata de una operación de afeite, o pura palabrería.

-¿Todavía piensa que IU puede ser el gran partido, o la gran coalición de la izquierda en España?

-Siempre he defendido que la izquierda no es un sitio del sistema, sino que niega el sistema y aspira a cambiarlo. Más que un gran partido, que yo pertenezco al PCE, lo que debe hacer IU es aglutinar a la gente que quiere que esto cambie, y que tenga unas ideas claras. Por ejemplo, el pleno empleo, al que se debe supeditar la economía. Estamos en una situación en la que el planeta se agota. El consumismo capitalista lleva al desastre.

-Pero muchos ciudadanos ven a IU como la muleta que apoya al PSOE cuando le hace falta.

-Mis posiciones son conocidas. Siempre dije que para pactar, primero un programa y taquígrafos. No podemos ser la muleta o el sostén del PSOE. No soy de aquellos que, ante la llamada de todos contra el PP, apoye al PSOE haga lo que haga. Yo creo en la independencia de IU, que debe ser soberana para pactar con quien le dé la gana. IU sólo debe rendir cuentas a sus votantes y militantes.

-¿Los frecuentes pactos con el PSOE han perjudicado a IU?

-Yo creo que sí. Me remito a la experiencia de los últimos 20 años.

-¿Usted pactaría con Zapatero?

-Es que yo no pacto con personas, sino con programas, para conseguir objetivos. A veces me han llamado mesiánico, pero he sido hiperrealista. Y esto vale incluso con los sindicatos. Yo no tengo ningún sindicato.

-¿Tampoco es partidario de apoyar a CCOO?

-Izquierda Unida no debe estar vinculada a ningún sindicato por norma. Coincidirá más con algunos, pero depende. Cuando la iniciativa de las 35 horas, mis sindicatos eran USO y CGT. ¿Por qué? Porque fueron los que lo defendieron, y entonces no lo hicieron ni UGT ni CCOO. Tengo ideología, pero no ataduras.

-A veces da la impresión de que IU es Izquierda Desunida…

-Debe haber pluralidad, debe ser así, pero no confundirla con banderías. Eso a veces es falta de preparación, o falta de honestidad política. Hay una ley de honor que implica que el debate debe estar reñido con el filibusterismo. IU puede asumir el coste de la pluralidad, pero se han pagado las consecuencias del filibusterismo de Nueva Izquierda, que estaban vendidos al PSOE, como se ha visto con muchos de sus miembros.

-¿Los disidentes tuvieron la culpa del declive electoral de IU?

-Izquierda Unida no es un partido. Ahí está su riesgo, su grandeza y su miseria. Desde que nació tuvo un problema. Y ese problema era que en el PCE había un péndulo, sí-no, en la política de las alianzas con el PSOE, por lo que no existía una línea clara. Y después estuvieron los problemas con Nueva Izquierda, en sus sucesivas oleadas, desde el principio con Almeida, Curiel y los otros. ¿Dónde han terminado todos? En el PSOE, como Antonio Gutiérrez, que fue secretario general de CCOO. Antes no lo dije tan claro. Esta fue una de las causas de los problemas internos.

-Pasemos a Andalucía. Con Anguita de candidato, IU tuvo 19 escaños en el Parlamento. ¿Por qué han perdido tantos votos?

-Y con Rejón tuvo 20… No quiero enfrentarme a nadie, pero hubo un tiempo en que Izquierda Unida perdió el norte. Cuando bajó de 20 a 13, a IU le entró un complejo de culpa, que fue muy bien trabajado por el PSOE y los medios de comunicación que comen de ellos. En aquellos años algunos de IU pedían perdón, por sus cargos, por la política de la pinza… Y eso se paga electoralmente.

-Con la pinza hemos topado. Se les criticó que coincidían más con el PP. Casi siempre votaban en contra del PSOE.

-Los que denuncian la política de la pinza ocultan a la población, con mala memoria o con descaro, algo importante: la palabra PSOE era entonces sinónimo de robo, corrupción, delito y crimen de Estado. Yo tengo la lista de los altos cargos del PSOE que tuvieron que dimitir por chorizos, la lista de los condenados. Una parte de los altos cargos entró a saco en el dinero público, se enriquecieron, fueron los chicos de la beatiful people, que enseñaron prácticas que hoy estamos pagando. ¿Qué hizo IU? Enfrentarse a eso. ¿Qué hizo el PP? Atacar también esa política. Yo volvería a ir contra eso.

-Al final quedó que Anguita y Aznar pedían lo mismo: que se fuera Felipe González…

-Sí, pero hubo diferencias. Aznar pidió a González que dimitiera y convocara elecciones. Yo le pedí que dimitiera, pero gobernara el PSOE con otras personas, ya que habían ganado las elecciones. Los que hablan de la pinza no saben lo que pasó, o son manipuladores asalariados del pesebre. Yo estoy dispuesto a discutir esto con datos. La pinza se basa en un argumento goebbelsiano. Hay un bueno, el pobrecito PSOE; un malo, el PP, y un traidor, que era IU. Y eso funciona, sobre todo para la gente que no piensa por su cuenta.

-¿El voto útil les perjudica mucho en Andalucía?

-Los del voto útil, que votan al PSOE porque viene la derecha, son víctimas de su desgracia. Los considero personas sin criterio. Son votantes vergonzantes, que se buscan una justificación para autoengañarse. Allá ellos….

-¿Qué le pareció la dimisión de Rosa Aguilar como alcaldesa de IU en Córdoba para aceptar una consejería del PSOE en la Junta?

-No me pareció honesto. Ya lo dije, pero no lo quiero remover.

-¿La considera una tránsfuga?

-No quiero hurgar. Es otra prueba más de lo que digo.

-Ya no tiene ningún cargo. ¿Cómo ve la Andalucía actual?

-Caótica, como toda España. La política de ahora es la cosa más frívola. Cuando veo los titulares: Zapatero, Rajoy, la corrupción… Este es un país de chorizos y de una Justicia que no funciona. Un país que vota y eleva a los altares a los ladrones, que los jalea. Lo del PP me parece un desastre. Pero cuando la Junta pone un pleito a Aznar por la deuda histórica y lo retira cuando cambia el Gobierno en Madrid… Eso es la degradación de la Justicia, es propio de quinquis de la política. También veo que una parte del pueblo andaluz tiene unas tragaderas enormes.

-Pues vaya panorama….

-Estamos en una época de caciquismo. Hay cosas que denunciaron Joaquín Costa y los teóricos de la regeneración que las estamos viviendo. En la Costa del Sol y algunas instituciones hemos tenido excelentísimos chorizos, que roban y roban. Esa corrupción de arriba termina por llegar abajo, y así llega a otros, que son corruptos pequeñitos. La corrupción ha conseguido hacer cómplices.

-¿Qué le parece esta crisis?

-Lo que digo ya lo dicen hasta los economistas de derechas. El sistema capitalista tiene crisis periódicas de sobreproducción. Esto ya lo denunció Marx en El Capital. Llega un momento en que se produce tanto que no se puede vender, y se cierran fábricas, se echa a los trabajadores y crece el paro. Cuando Occidente ha crecido metió en esa dinámica a China, India, Brasil y otros países. Pero no se puede hacer un capitalismo para un mundo sin fin. También hay otras crisis, de alimentación, medioambiental… Es una crisis de civilización.

-Pero el capitalismo saldrá adelante. ¿Han perdido una buena ocasión para cargárselo?

-Para enterrar el capitalismo hay que tener preparado el otro sistema. Antes de cargárselo hay que empezar a construir el socialismo. Y cuando lo tengamos, entonces podría caer. Pero antes no, sería un disparate. Decir lo contrario, aunque sea con el puño en alto, es un discurso pequeño burgués.

-Pasó la Transición. ¿Hemos vuelto a las dos Españas?

-Aquello fue una herida que no se cerró, se anestesió. Muchas cosas no se olvidaron y quedaron miles de muertos en las cunetas. La Iglesia ha canonizado a sus mártires y a los vencedores les dieron prebendas. Pero a muchos republicanos les usurparon sus bienes. Sólo se trata de restituir la memoria histórica, por que si no los jóvenes no entenderían lo que pasó.

-¿A qué aspira en el futuro?

-A vivir muchos años, pero con mediana lucidez, como un vegetal no. Quiero vivir para ver, porque todavía no he visto algunas cosas que me gustaría ver.

La polarización social de la educación

2009-08-18T20:12:00.001+02:00

El sistema educativo español reproduce la estructura social existente en nuestro país

por Vicenç Navarro
Catedrático de Políticas Públicas en la Universidad Pompeu Fabra y director del Observatorio Social de España.

Un artículo muy interesante acerca de la grave situacion de la educación en España, fruto de las grandes desigualdades sociales que se acrecentan dia a dia.

La percepción más generalizada en la mayoría de medios de información del país es que vivimos en una sociedad en la que la mayoría de la ciudadanía es, y se considera, perteneciente a la clase media. Se admite que por encima de la clase media están los ricos y por debajo están los pobres, pero, por lo demás, la mayoría de nuestros ciudadanos son y se autodefinen como miembros de la clase media. Y para mostrar la rectitud de tal percepción, se hace referencia a las encuestas en las que la mayor parte de la población, cuando se le pide su ubicación en la estructura social, escoge la categoría “clase media”. Han desaparecido, así, las categorías de burguesía, pequeña burguesía o clase trabajadora, que raramente aparecen en la narrativa política o mediática del país. Utilizarlas y referirse a términos como, por ejemplo, lucha de clases, es arriesgarse a que se le acuse a uno de anticuado o, lo que es peor, de “ideólogo” o “doctrinal”, términos todos ellos destinados a señalar al acusado como individuo “sospechoso” de prejuicios ideológicos de tonalidad roja o morada, coloración casi desconocida en el arco iris mediático del país.

Esta percepción de nuestras sociedades es, sin embargo, profundamente ideológica y, como bien define mi amigo Noam Chomsky, responde a un enorme poder de clase. La desaparición del discurso y del análisis de clases sociales es, en sí, un síntoma del enorme poder de las clases dominantes, las cuales promueven la percepción de que las clases sociales han desaparecido y que la lucha de clases es una categoría totalmente obsoleta, inservible para el entendimiento de nuestras realidades. A mayor dominio de las derechas en un país, mayor desaparición del discurso y análisis de clases. De ahí que en España estos términos prácticamente hayan desaparecido del lenguaje mediático hegemónico y de la narrativa política dominante.

Ahora bien, aunque el establishment mediático promueve la visión de que la mayoría somos clase media (la pregunta en sus encuestas es “¿Es usted clase alta, media o baja?”), la mayoría de la ciudadanía no sólo cree en la existencia de clases, sino que, cuando se formula la pregunta “¿Es usted clase burguesa, pequeña burguesa, clase media o clase trabajadora?” hay más personas en España que se definen como clase trabajadora que como clase media. Pero los establishments políticos y mediáticos (que pertenecen al 30% del nivel de renta superior del país) no se percatan de ello.

La dura realidad es que los datos muestran que las clases sociales continúan existiendo, y que es imposible entender lo que pasa en España –desde el notable retraso del Estado del bienestar español (ver “El impacto del clasismo y machismo”, Público, 30-07-09), hasta la polarización social del sistema educativo–, sin entender el poder diferencial que cada clase social tiene en nuestro país. El poder de clase se caracteriza por un gran dominio de la vida política, mediática y económica del país por parte de la burguesía, pequeña burguesía y clases profesionales de renta media alta, es decir, del 30% de la población de renta superior, que tiene una enorme influencia mediática y política en el país.

Un ejemplo de ello es el sistema educativo. España, uno de los países de la UE-15 (el grupo de países de la UE de nivel de desarrollo económico semejante al nuestro) con mayores desigualdades sociales, tiene el sistema educativo más polarizado por clase social existente en tal grupo de países. Las familias del 30-35% de renta superior del país envían a sus hijos a las escuelas privadas concertadas (la mayoría gestionadas por la Iglesia católica, institución que en España siempre ha ofrecido el sostén ideológico a las clases dominantes) y el 65-70% restante de la población, que se define como las clases populares, es decir, la clase trabajadora y las clases medias de rentas medias y bajas, envían a sus hijos a las escuelas públicas, donde se concentra la mayoría de los hijos de los inmigrantes (92%).

Naturalmente, no hay una impermeabilidad social entre los dos tipos de escuelas, la pública y la privada. Pero, en general, la renta de las familias que envían a sus hijos a las escuelas privadas es mayor que la de las familias que utilizan la escuela pública. En Suecia y Finlandia (países que el informe PISA –que mide la calidad de la enseñanza– considera como los que tienen el mejor sistema educativo), sólo el 4% de estudiantes van a la privada. En España es el 30-35%. En nuestro país, el gasto por alumno en la escuela privada es superior que en la pública. Esto se da como consecuencia del pago por parte de las familias que matriculan a sus hijos en la privada, recursos que se complementan con las aportaciones de recursos públicos, es decir, subsidios que se definen como conciertos.

España tiene los subsidios públicos a las escuelas privadas más altos y el gasto público por alumno en la escuela pública más bajo de la UE- 15. Los primeros reciben más recursos a costa de los segundos. Weber que, junto con Marx, fueron los fundadores de la sociología contemporánea, definió explotación de una manera muy sencilla y didáctica. Explotación, escribió, “ocurre cuando una clase (podría haber añadido un género, una raza o una nación) vive mejor a costa de que otra viva peor”. Pues bien, existe un poder de clase que se expresa en que unos tienen más recursos para su educación, a costa de que otros tengan menos. En el lenguaje mediático versallesco, dominante en el país, no se le llama explotación sino “desequilibrio de financiación”.

En realidad, el sistema educativo dual (privada versus pública) de España reproduce la estructura social del país, formando dos tipos de ciudadanos: los de primera y los de segunda clase. Y los primeros acceden a estudios superiores (como los universitarios) en porcentajes mucho mayores que los segundos. Esto es consecuencia del poder de clase, categoría que ha desaparecido del lenguaje político y mediático del país.

Fuente: Diario Público

Resolución sobre HONDURAS del PIE (Partido de la Izquierda Europea)

2009-08-17T19:26:00.000+02:00

El Partido de Izquierda Europea condena enérgicamente el golpe de Estado realizado en Honduras por tropas militares el pasado 28 de Julio, y que dió como resultado la detención y expulsión forzosa del Presidente constitucional J. Manuel Zelaya, y la instauración de una dictadura.
En la actualidad instamos a la comunidad internacional y especialmente la Unión Europea a ejercer una presión efectiva para el retorno a la democracia y al restablecimiento rápido del Presidente Zelaya y su Gobierno sin ninguna condición previa.
La UE no debe reconocer ningún tipo de Gobierno de-facto como el de Micheletti. Las elecciones que el dictador Micheletti quiere convocar para en otoño, así como todos sus actos deben ser considerados no válidos.
El partido de izquierda Europea acoge con beneplácito la decisión de los países de Centroamérica de solicitar se suspendan las negociaciones comerciales con la Unión Europea hasta que la democracia no se restablezca en Honduras. Llama a la Comisión de U.E. a bloquear la ayuda y la cooperación económica a Honduras y a suspender las relaciones comerciales y a no mantener ninguna otra relación con Honduras hasta que se restablezca el estado de derecho.
El Partido de la Izquierda Europea condena la represión y la violencia ejercida contra los opositores a la dictadura, el asesinato de varios dirigentes de los movimientos sociales y manifestantes, la censura de prensa y la suspensión de las libertades fundamentales.
El Partido de Izquierda Europea expresa su plena solidaridad con la lucha del frente contra el golpe de Estado y de la enorme mayoría de los hondureños a favor de la democracia, el regreso al poder del Gobierno del Presidente Zelaya así como el apoyo en la reducción de la pobreza, la democratización, la desmilitarización y la integración en Latinoamérica que este legítimo Gobierno ha emprendido y seguirá desarrollando tan pronto como retome el poder.
Partido de la Izquierda Europea

11 de Agost de 2009

LA FASE DEL DIALOGO SOCIAL HA FINALIZADO SIN ACUERDOS, POR JORDI RIBO

2009-08-11T12:22:00.003+02:00

LA FASE DEL DIALOGO SOCIAL HA FINALIZADO SIN ACUERDOS

Hoy por fin se ha escenificado el final de este proceso con un desacuerdo, que en ningún caso se puede valorar positivamente. La posición maximalista de la CEOE, la incertidumbre generada por el gobierno y factores externos al sindicalismo han dado al traste con un proceso que ha sido abordado por los sindicatos desde una posición de dialogo pero a la vez de firmeza en los planteamientos, convencidos de que los trabajadores en ningún caso han de pagar una crisis que no generaron, y que de ella no podemos salir con menos protección social, menos derechos y peores condiciones.

Elaboramos un documento con alternativas justas y posibles, ofrecimos un pacto por la economía, el empleo y la cohesión social que tenía dos grupos de medidas:

• Medidas urgentes: Incrementar la cobertura a las personas que agotaran el desempleo, reactivar la economía para impedir que se siga destruyendo empleo y reformar el sistema financiero para garantizar el flujo de crédito a familias y empresas.
• Apostar por una base industrial sólida, que invierta en Investigación, Desarrollo e Innovación, mejorar el sistema educativo, especialmente la Formación Profesional y consolidar y ampliar nuestro sistema público de protección social.

Proponíamos que se aprovecharan y movilizaran los recursos disponibles utlizando lo que había que destinar a cheques-bebé (de dudosa justicia social) y los famosos 400 euros, y que además se subiesen los impuestos directos a los ricos, recuperando el tramo marginal de IRPF, recuperar el impuesto sobre el patrimonio y crear un impuesto para gravar las grandes fortunas.

El Gobierno del PSOE no se ha atrevido a acometer esta reforma fiscal, tan necesaria en un estado con cotas de fraude fiscal muy elevadas, la tuvo en cartera y la retiró a las pocas horas por la presión del PP i de CiU (esos tienen claro los intereses que defienden), y es muy posible que la patronal se envalentonara y, jaleada por toda la derecha política, por la burguesía española subvencionada y parásita y por una parte de la burguesía catalana, aquella que decidió subordinarse a la oligarquía financiera y participar de la orgía de la especulación, se lanzó al ruedo con su programa de reducción de derechos, que eufemísticamente han llamado “reformas imprescindibles para mantener la competitividad” y que, en caso de no abordarse, según ellos “el paro va a seguir aumentando. Además, han perseguido, sin ningún tipo de vergüenza, ni propia ni ajena, reducciones de la cuota patronal a la Seguridad Social. En otras palabras, trasladarles rentas que no son impuestos, son salario indirecto que va a parar a la Caja para pagar pensiones a sus bolsillos directamente. Y para ello han obtenido y cuentan con el apoyo entusiasta de toda la derecha política, es decir, del Partido Popular y de Convergència i Unió…y es que para lo que es “la pela” no hay españolismo ni catalanismo para estas gentes…hay capitalismo, y después cada uno se envuelve con la bandera que quiere o que le da más rentabilidad política.

Lo que no han logrado, y eso es un éxito incuestionable, es dividir al movimiento sindical. Esto es una fortaleza importante, como lo es el que vamos a bordar estos temas en Septiembre a la ofensiva, en un proceso de acumulación de fuerzas. El 7 de Octubre, día Mundial del Trabajo Digno vamos a ir a la movilización, como un paso más, debemos impulsar la negociación colectiva y preparar las alternativas necesarias para abordar en buenas condiciones la negociación de los presupuestos generales del estado, pero sin perder de vista lo inmediato: Reclamamos para ahora mayor protección social para los parados que no reciben prestación, porque ya hay un millón de familias en el estado español que no ingresan nada, reclamamos una restructuración urgente del sector financiero y que la actividad económica no se detenga .

Han intentado convertir el diálogo social en monólogo televisivo y no lo van a conseguir, han querido la rendición nuestra y no lo han logrado, han querido corresponsabilizarnos con su crisis y no lo han conseguido…como dice Marcelino Camacho, ni nos doblaron, ni nos domaron ni nos van a domesticar.

JORDI RIBÓ I FLOS
Miembro de la Comisión Ejecutiva Confederal de la CS CCOO y miembro de la Comissió Nacional d'EUiA

Agosto de 2009

La doble moral de los medios españoles

2009-07-20T15:07:00.000+02:00

Vicenç Navarro a Público

Uno de los mayores problemas que tiene la democracia española es la muy limitada diversidad ideológica que existe en los medios de información de mayor tiraje del país. Y ello es fácil de demostrar. Si miramos, por ejemplo, el número de artículos críticos hacia el presidente Chávez y su Gobierno en Venezuela que se han escrito en los últimos doce meses en los cinco diarios de mayor difusión en España, vemos que se han publicado nada menos que 72. Si buscamos, en cambio, artículos favorables al presidente Chávez o a su Gobierno, no encontrarán ni uno (sí, leen bien, ni uno). Esta falta de diversidad contrasta con la existente en el país criticado –Venezuela–, donde pueden leerse, en la prensa venezolana de mayor tiraje, artículos críticos del presidente y de su Gobierno, así como artículos favorables. Lo mismo ocurre en los medios televisivos. En realidad es mucho más fácil encontrar artículos críticos sobre Chávez en los mayores medios venezolanos, que favorables a tal dirigente venezolano en los medios de mayor difusión en España. De tal hecho, fácilmente contrastable, puede deducirse que hay mayor diversidad ideológica y libertad de prensa en Venezuela que en España. Por mera coherencia ideológica, uno esperaría que las mismas voces liberales que están alarmadas por lo que consideran como un peligro para la democracia venezolana –la disminución de voces críticas en aquel país– estarían escribiendo artículos críticos de la extraordinaria limitación a la diversidad ideológica que existe en España. Pues no, permanecen callados. En realidad, son los mismos autores y editorialistas que denuncian alarmados la situación de Venezuela (preocupados por las limitaciones democráticas en los medios de aquel país), los que son responsables de la falta de diversidad ideológica en el nuestro. La doble moral de aquellos medios, en su supuesto compromiso con la libertad de expresión, es notoria y fácilmente demostrable.

Este asfixiante sesgo de aquellos medios de información y persuasión liberales tiene dos consecuencias. Una de ellas es que constantemente se está proveyendo opinión como si fuera información, la cual se convierte rápidamente en la sabiduría convencional del momento, al no poder ser contrastada con puntos críticos, que son excluidos de tales medios. Así, el colaborador de El País Antonio Elorza escribía un artículo titulado “Eclipse de la democracia” (27-02-09) en el que, además de homologar a Hugo Chávez y a Evo Morales con Berlusconi, señalaba “el caos de la política económica llevada a cabo por el Gobierno de Chávez” sin citar ningún dato o referencia que avalara tal conclusión. En realidad, la evidencia empírica publicada por instituciones que gozan de alta credibilidad como el prestigioso Center for Economic and Policy Research de Washington, o la Comisión Económica de las Naciones Unidas para América Latina y el Caribe, no apoyan tal opinión. El Gobierno de Chávez ha sido uno de los pocos gobiernos que ha conseguido sobrepasar el objetivo del programa de Desarrollo Humano de las Naciones Unidas (de reducir la pobreza extrema a la mitad), disminuyéndola de un 25% de la población en el año 2003 a un 7,6% en 2007. Ha sido también uno de los países de América Latina que: 1) ha reducido más las desigualdades y el desempleo; 2) ha incrementado más el número de beneficiarios de la Seguridad Social, doblándolo; 3) ha reducido su deuda pública más extensamente, pasando de un 30% del PIB a un 14%; y 4) ha tenido un mayor crecimiento económico, una tasa promedio del 10,4% durante los últimos 20 trimestres, habiendo aumentado su PIB de 99.000 millones de dólares en 1999 a 227.000 en 2007.

Ninguno de estos datos ha aparecido en aquellos medios, donde la demonización de Chávez es una constante. De ahí la sorprendente noticia de que, según una encuesta reciente del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), Chávez es el dirigente internacional menos valorado por la población en España, menos incluso que el presidente Bush de EEUU, valoración negativa que fue ampliamente citada por tales medios. No se citó, en cambio, que según la misma encuesta realizada en la mayoría de países de América Latina, la población venezolana era la que indicaba, en mayores porcentajes en aquel continente, que “su Gobierno actuaba para el bien de la población”, y que expresaba mayor satisfacción con la situación económica y social del país. Y era el segundo país de América Latina que creía que “la democracia funcionaba bien en su país”.

Tal negativismo hacia Chávez contrasta con el positivismo hacia el presidente Uribe de Colombia, uno de los gobiernos de América Latina donde los derechos humanos son más vulnerados. El Gobierno utiliza su campaña contra la guerrilla para reprimir a las fuerzas de izquierda, incluyendo partidos políticos, sindicatos y movimientos sociales que no tienen ninguna relación con la guerrilla. El 60% de los sindicalistas asesinados en el mundo lo han sido en Colombia, tal como documentó la Confederación Sindical Internacional el pasado 10 de Junio en París. Sólo en 2008 fueron asesinados 46 dirigentes sindicales. La conexión entre el Gobierno y los paramilitares es bien conocida y documentada, siendo estos últimos conocidos por su campaña de terror contra las fuerzas progresistas. Muy pocas de estas noticias han aparecido en aquellos medios.

Una última observación. Este artículo no es sobre Chávez o sobre Uribe. No es mi objetivo ni defender a Chávez (con quien tengo acuerdos y también muchos desacuerdos) ni denunciar a Uribe (labor que otros han hecho, más elocuentemente de lo que yo pueda hacerlo). Este artículo es sobre la falta de diversidad ideológica en los medios mayoritarios de nuestro país, que debiera ofender a cualquier persona demócrata que, independientemente de sus simpatías o antipatías hacia aquellos dirigentes, debiera preocuparle lo que está ocurriendo en aquellos medios, que son más de persuasión que de información.

Concentració-cassolada popular contra el cop d'Estat a Hondures

2009-06-29T12:10:00.003+02:00

Davant el Cop d'Estat contra el Govern Constitucional de la República d'Hondures i el segrest del president Manuel Zelaya, el Moviment de Brigadistes convoquem al conjunt de la ciutadania de Catalunya així com al teixit associatiu català a manifestar el seu rebuig amb una concentració-cassolada a la Plaça Sant Jaume.

No al Cop d'Estat!
Respecte a la voluntat popular del poble d'Hondures!
Difon la convocatòria!

Plaça Sant Jaume

Dilluns, 29 de juny de 2009
Hora: 19:30 - 20:30

Convoca: Moviment de Brigadistes

No al cop d'estat a Hondures !

2009-06-29T12:09:00.001+02:00

EUiA condemna el cop d´estat a Hondures i Miralles fa una crida a “mobilitzar-se pel retorn de la legalitat constitucional i del president Zelaya”

Un comando militar ha detingut i segrestrat al legítim President d´Hondures, José Manuel Zelaya, i des d´una base militar ha estat obligat a partir cap a l´exili, a Costa Rica. Amb aquesta acció es pretén impedir el procés democràtic i subvertir l´ordre constitucional.

Es tracta d´un cop d´estat militar que EUiA condemna. El guió segueix l´esquema més ranci de les tradicions colpistes d´Amèrica Llatina per truncar, amb la repressió i la manipulació, les decisions lliures del poble.

Els sectors dominants i les elits polítiques d´Hondures, amb els suports dels poders fàctics i l´exèrcit, han impulsat una conspiració i un cop d´estat amb el que pretenen impedir que el poble d´Hondures es manifesti lliure i democràticament –mitjançant la sobirania popular- sobre el seu futur.

Jordi Miralles, coordinador general d´EUiA, considera la situació “d´extrema gravetat” i fa una crida “a impulsar accions unitàries a Barcelona i Catalunya que contribueixin a què es retorni la legalitat constitucional a Hondures i a la restitució del President Zelaya”. El dirigent d´EUiA ha afegit: “El poble català és solidari i estima la llibertat, i cal que ara torni ha mostrar-ho amb el poble d´Hondures i amb la comunitat hondurenya a Catalunya”.

El coordinador general d´EUiA també ha dit que “les autoritats catalanes, espanyoles i la Unió Europea han de condemnar aquest cop d´estat i defensar la democràcia a Hondures”.

Resolució del CN d’EUiA sobre les eleccions europees

2009-06-16T19:20:00.000+02:00

1.- El Consell Nacional EUiA felicita la candidata Núria Lozano per l’encert en el missatge i tipus de campanya feta. També els candidats Toni Barbarà, Marià Vilà i el conjunt de la candidatura per la campanya feta. El CN vol reconèixer i felicitar pel treball de la nostra Comissió de Campanya i destaca la participació dels homes i dones d’EUiA i d’AJ-Joves d’EUiA en una campanya electoral –assumint l’impuls de la mateixa com a Coalició-- molt propera, pedagògica, de contacte directe i amb una important presència pública, Una campanya de la gent d’EUiA que s’ha notat positivament en el resultats d’ICV-EUiA, i de la que EUiA en surt reforçada.

2.- EUiA vol destacar la preocupació per què la dreta guanya a la Unió Europea (UE) i a Espanya, i per l’avenç de l’extrema dreta. EUiA vol alertar que l’avenç de forces xenòfobes, populistes i feixistes a diversos països d’Europa ha de portar al Partit de l’Esquerra Europea (PEE) ha fer una profunda reflexió i impulsar unes àmplies aliances socials, polítiques i institucionals.

3.- Per a EUiA una major dretanització institucional a Europa és conseqüència d’una suma de factors diversos: l’estructuració de la UE exclusivament econòmica i marcada per les multinacionals; el reflex de la crisi en la gent treballadora i sector populars; l’hegemonia social i de valors de la dreta (individualisme, xenofòbia, menyspreu per lo públic...); el desencís en sectors populars de gestions governamentals de forces progressistes; la crisi de representació institucional; el paper de certs grups mediàtics; la debilitat i fragmentació de l’esquerra alternativa...

4.- Un Parlament Europeu i una Comissió Europea més a la dreta suposa que, institucionalment, la sortida a la crisi passarà per les forces conservadores amb les repercussions negatives en matèria econòmica, laboral, social i mediambiental, si no es dóna una important mobilització social i sindical, i una àmplia unitat de les forces d’esquerres. També aquesta majoria conservadora pot tenir els seus efectes negatius en l’actual context internacional.

5.- EUiA constata i pren nota, des d’una autocrítica necessària i per a una reflexió pròpia, que el desgast de la socialdemocràcia a l’Estat espanyol i Europa, i que la desmobilització electoral de les seves bases, no suposen més vots cap a l’esquerra. El desgast per les polítiques neoliberals dels socialistes europeus ha anat a parar, majoritàriament, a l’abstenció i opcions més negatives pels interessos dels treballadors i treballadores. Per a poder fer girar l’electorat cap a l’esquerra cal accelerar les polítiques d’esquerres concretes, l’arrelament social, la mobilització popular, la proximitat per a alternatives concretes i, de manera principal, fer arribar la política als centres de treball.

6.- Els resultats del 7 de juny confirmen que l’abstenció és un problema polític, no només electoral. Certes pràctiques i concepcions polítiques --de fa anys-- allunyen bona part de la ciutadania de la política, especialment els sectors populars, comportant una creixent pèrdua d’interès per als espais comunitaris, la participació i el compromís.

7.- L’abstenció electoral popular és l’efecte d’una democràcia que no té bona salut. Per a l’esquerra alternativa, com vam analitzar en altres processos electorals, és fonamental impulsar la participació a la societat com a base per fer avançar propostes de transformació social i d’avenç institucional. EUiA, ICV-EUiA i les forces d’esquerres, hem de reflexionar autocríticament sobre la manera de fer política. El repte de les esquerres és aconseguir recuperar el valor de la política, augmentar la participació i donar solucions, tant a la societat com a les urnes. EUiA vol destacar, també, la responsabilitat en la baixa participació de certs grups mediàtics i d’alguns dissenyadors polítics de campanyes electorals del partits majoritaris, en les que ha primat la politiqueria i la frivolitat i no pas les propostes per Europa. També l’aposta del PSOE i PP i de certs mitjans de comunicació –públics i privats- en favor del bipartidisme, és una perversió de la democràcia, un menyspreu al pluralisme i contribueix a l’abstenció.

8.- El CN d’EUiA considera que una part dels objectius que s’havia plantejat EUiA s’han cobert, en aconseguir la representació dels eurodiputats Raül Romeva i Willy Meyer, tot i reduir-se de 54 a 50 el nombre d’eurodiputats/des de l’Estat espanyol. Els resultats confirmen la necessitat i l’encert de l’acord IU/ICV-EUiA per a mantenir la representació parlamentària. Cal constatar a Catalunya una nova pèrdua de vots i percentatge de la Coalició que cal abordar, tal i com vam discutir a la 5ena Assemblea Nacional (treball de base, progrés organitzatiu, millorar la pluralitat dels equips, l’acció parlamentària, certes gestions governamentals, els compromisos amb les altres forces d’esquerres, ser veu i portaveus de polítiques d’esquerres...)

9.- La reflexió i les propostes fetes a la 5ena Assemblea Nacional sobre ICV-EUiA cal accelerar-les. La feina feta en aquests mesos ens mostra la justesa de les propostes de la 5ena Assemblea Nacional sobre la necessitat d’avançar en una Coalició Política. Per EUiA, la coalició ICV-EUiA té més raó de ser que mai i hem de seguir actualitzant les nostres propostes i buscant solucions d’esquerres tant des de les institucions com des de la societat.Evidentment hi ha coses a millorar i a treure’n conclusions per a continuar l’activitat política i social d’EUiA i d’ICV-EUiA.

10.- A Espanya IU perd vots i percentatge. Hi ha federacions d’IU que pugen (Andalusia, Aragó, Balears, Múrcia, Castella-La Manxa i Extremadura). El resultats d’IU permeten poder continuar amb el necessari treball polític i organitzatiu per a la recuperació política, organitzativa i electoral d’IU-Federal. EUiA vol constatar que, com en altres llocs d’Europa, la pèrdua de vots del PSOE no van a IU i que les opcions electorals a l’esquerra d’IU i d’EUiA no quallen.

11.- Per a una opció d’esquerres i federalista, com IU, cal tenir molt en compte els resultats d’UPyD. És una pujada prenyada de populisme, unitarisme, centralisme espanyol i amb dosis de fractura social. També, pels seus resultats a Madrid i per la seva distribució territorial, pot tenir conseqüències negatives en les properes eleccions autonòmiques i municipals de 2011.

12.- EUiA vol destacar que a Catalunya les forces d’esquerres, tot i la pèrdua de vots, som majoritàries. Però també afirma, com va dir a la 5ena. Assemblea Nacional, i en el procés d’actualització de l’Acord d’Entesa, que algunes coses han de canviar, doncs totes les forces que conformen el Govern d’Entesa han baixat en percentatge i vots. L’Actualització de l’Acord d’Entesa era necessari per a marcar prioritats, ara cal una reflexió del Govern del perquè es perden vots i puja la dreta a Catalunya.

13.- EUiA i ICV-EUiA considerem necessària aquesta reflexió de les forces d’esquerres. És evident que l’actitud irresponsable del Govern espanyol sobre el finançament i l’Estatut castiga socialment els catalans i catalanes, i castiguen electoralment les forces del Govern de Catalunya.

14.- Però també, per a EUiA, cal canviar certes actituds cap a CiU. Alguns acords polítics i parlamentaris del Govern --i certes complicitats en algunes qüestions dels PSC i ERC-- que obren nous espais polítics, socials i comunicatius a CiU, són un error. Són un error pels seus continguts, desmoralitzen bases socials d’esquerres i desmobilitzen l’electoral progressista.

15.- Per a EUiA un govern d’esquerres i catalanista és estratègic. I contribuir a què la dreta pugui tornar al Govern de Catalunya, un error per a Catalunya i Espanya. El canvi d’esquerres i catalanista va donar-se al 2003 i va ser imprescindible per a fer fora el PP del govern espanyol després l’any 2004. És per això que, a un any i mig de les properes eleccions al Parlament, cal aquesta reflexió de les forces d’esquerres i la fermesa d’ICV-EUiA per a continuar defensant els objectius i els compromisos programàtics de l’Acord d’Entesa. EUiA torna a reafirmar-se en el compromís de fer front a l’avenç de CiU i el PPC i als acords sociovergents.

16.- Les eleccions ja han passat, però la crisi continua. És per això que el CN d’EUiA acorda seguir treballant --a la societat i a les institucions-- per a fer arribar les nostres propostes d’esquerres per a combatre les polítiques i les sortides de dretes a la crisi.

17.- El CN d’EUiA crida a les seves assemblees de base a discutir aquesta resolució i les experiències pròpies d’aquestes eleccions. Uns debats i conclusions que contribueixin a accelerar els acords de la 5a. Assemblea Nacional.

18.- El CN acorda impulsar una Iniciativa Política, Organitzativa i Electoral basada en: 1) Contribuir a recuperar la política, amb alternatives concretes. 2) Modificar, abans d’estiu, criteris i dinàmiques en les assemblees del Món del Treball per retornar la política als centres de treball amb una organització més eficaç. 3) Arrelar-nos més socialment, dedicant més persones (barris, Dempeus, Som.Cat, Dones, Universitat...). 4) Avançar en AJ-Joves d’EUiA i Universitat. 5) Ocupar l’espai públic (presència al carrer, centres de treball i universitats; premsa). 6) Preparar les eleccions catalanes i municipals, a partir de l’anàlisi dels resultats electorals per pobles i ciutats. 7) Continuar l’adequació organitzativa de la 5ena Assemblea Nacional. 8) Fer una gran trobada d’EUiA a la nostra Festa anual el proper 3 d’octubre.

Esquerra Unida segueix treballant

2009-06-09T20:58:00.000+02:00

Declaració de la Permanent d’EUiA sobre les eleccions europees

La Permanent d’EUiA felicita la companya Núria Lozano i el conjunt de la candidatura per la
bona campanya feta. Vol reconèixer i felicitar la feina feta per la nostra Comissió de Campanya
i destacar la participació dels homes i dones d’EUiA i d’AJ-Joves d’EUiA en un tipus de
campanya electoral --com a Coalició-- molt propera, pedagògica, de contacte directe i amb una
important presència pública.
EUiA vol destacar la seva preocupació perquè la dreta guanya a l’UE i a Espanya i per l’avenç
de l’extrema dreta. Un Parlament Europeu més a la dreta suposa que, institucionalment, la
sortida a la crisi passarà per les forces conservadores amb les repercussions negatives en
matèria econòmica, laboral, social i mediambiental.
EUiA constata i pren nota, per a una reflexió pròpia, de què el desgast de la socialdemocràcia a
l’Estat espanyol i a l’UE no suposa més vots cap a l’esquerra. El desgast per les polítiques
neoliberals fetes pels socialistes ha anat a parar, majoritàriament, a l’abstenció i a opcions
negatives pels interessos dels treballadors/es.
Es confirma que l’abstenció és un problema polític, no només electoral. Certes pràctiques i
concepcions polítiques, de fa anys, allunyen bona part de la ciutadania de la política,
comportant un creixent desinterès per espais comunitaris i de participació. L’abstenció electoral
popular és l’efecte d’una democràcia que no té bona salut.
EUiA, la coalició ICV-EUiA i les forces d’esquerres hem de reflexionar sobre la manera de fer
política. El repte de les esquerres és aconseguir recuperar la política i augmentar la
participació, tant a la societat com a les urnes. EUiA vol destacar, també, la responsabilitat en
la baixa participació de certs grups mediàtics i d’alguns dissenyadors polítics de campanyes
electorals, en les que han primat la politiqueria i la frivolitat.
La Permanent considera que els objectius que s’havia plantejat EUiA s’han cobert: mantenir la
representació dels eurodiputats Raül Romeva i Willy Meyer, i poder continuar contribuint a la
recuperació política, organitzativa i electoral d’IU Federal.
La feina feta en aquests mesos ens mostra la justesa de les propostes de la 5a Assemblea
Nacional sobre la necessitat d’avançar en una Coalició Política. Per EUiA, la coalició ICV-EUiA té
més raó de ser que mai i hem de seguir actualitzant les nostres propostes i buscant solucions
d’esquerres, tant des de les institucions com des de la societat.
EUiA vol destacar que a Catalunya les forces d’esquerres som majoritàries. Però també afirma,
com va dir a l’Assemblea Nacional i en el procés d’actualització de l’Acord d’Entesa, que
algunes coses han de canviar, doncs totes les forces que conformen el Govern d’Entesa han
baixat en percentatge i vots.
Per a EUiA les eleccions han passat, però la crisi continua. És per això que cal seguir treballant,
a la societat i a les institucions, per a fer arribar les nostres propostes d’esquerres per a
combatre la crisi de dretes.
La Permanent d’EUiA ha acordat convocar la reunió del Consell Nacional d’EUiA el dissabte 13
de juny, on es presentarà una resolució política per aprofundir en l’anàlisi i en les propostes, i
un informe balanç de la feina feta en campanya.

Crisi de dretes, solucions d'esquerres. VOTA IU-ICV-EUIA el 7 de juny.

2009-06-01T20:15:00.001+02:00